PLUS PUJOL - CB VILLA DE LOS BARRIOS

El Plus Pujol Lleida ha encaixat una nova derrota al Barris Nord. Els deixebles d'Edu Torres han caigut de manera molt dolorosa ja que han perdut per culpa d'una cistella del Villa de Los Barrios en l'últim segon de l'encontre. Schraeder, aprofitant un greu error de marcatge, ha estat l'autor de la miraculosa cistella pel conjunt visitant que ha celebrat eufòricament el triomf mentres els lleidatans no creien el que estaven veient. El partit ha estat molt desafortunat pels blaus ja que, a banda del resultat (84-86), també han perdut a Marcus Vinícius per lesió.

El matx ha començat força bé per l'equip d'Edu Torres que, amb un joc ràpid i fluïd, s'ha avançat 4-0 gràcies a dos cistelles de DeVries i Lewis. Llavors, Marcus Vinícius ha patit un greu esquinç en la lluita per un rebot que ja no li ha permès tornar a intervenir en el joc. Només havien transcorregut dos minuts i el Plus Pujol ja s'havia trobat amb el primer gran entrebanc de la nit. La lesió del brasiler tenia més trascendència que mai ja que els blaus tenien el joc exterior minvat per una altra lesió, la del càntabre Alberto Miguel. No obstant, els percentatges en el triple del conjunt casolà van ser excepcionals en els cinc minuts inicials. (4/4) Salva Arco, que ocupà el lloc d'en Marcus, revolucionava el partit i portava els seus companys cap a una autèntica exhibició ofensiva de les que fan gaudir al Barris Nord. Un triple seu, dos d'un endollat DeVries i un altre de Flis provocaven que, ben aviat, l'avantatge local sigués de deu punts. Quedava encara la meitat del quart i el ritme anotador era brutal. Però era massa aviat per fer prediccions de futur i això va quedar demostrat en pocs minuts. Els gaditans, liderats per Chagoyen, van començar a tallar els atacs que dirigia Mendiburu i els percentatges del Lleida van baixar sobtadament. Fins i tot, els nois d'Edu Torres van estar quasi quatre minuts sense celebrar cap punt. Aquest fet no va ser desaprofitat pel Villa de Los Barrios que remuntà fins al 18-16 gràcies a un parcial de 0-8. La situació es va poder reconduïr una miqueta amb dues penetracions de Mendiburu i Arco que van establir el 22-16 a la fí del primer quart. El segon parcial va començar amb triples als dos costats de la pista. Castro signava tres punts per part visitant i Colom posava la rèplica en el bàndol local. No obstant, l'andalús encara seria capaç d'anotar-ne un altre i el seu equip dominaria l'electrònic per primera vegada. Un domini que duraria poc ja que Flis respondria el triple de l'adversari en qüestió de segons. Edu Torres estava mantenint en pista al jove Ory Jorge que havia entrat en la convocatòria per suplir la vacant deixada per Miguel. El jugador vinculat al Montsó de la lliga EBA rendibilitzava al màxim els seus cinc minuts en pista anotant un triple molt aplaudit en el seu únic intent d'anotar. El partit anava entrant en una dinàmica d'intercanvi de cistelles provocada, en part, pels nombrosos tirs lliures que es van llençar en aquest període. El Los Barrios va tornar a disposar d'algun avantatge mínim però una cistella de Fornas va situar el 46-45 i el lluminós ja no es va tornar a moure abans del descans.

El tercer període tampoc va començar malament pel Lleida. L'equip d'Edu Torres rutlla a la perfecció quan li entren els triples i això és el que passà en el tram inicial de la represa. Roger Fornas i Salva Arco serien els dos principals anotadors dels catalans amb diversos triples. Primer, n'anotava un Fornas i després l'aler de Navàs feia el mateix. Els gaditans no estaven passant per un bon moment i només podien retallar el desavantatge amb jugades aillades com una bombeta de Xavi Vallmajó, ex-jugador del Lleida Bàsquet. Un altre triplàs de Salva Arco, ben complementat per Fornas, donava una renda de vuit punts al club del Barris Nord. A continuació, un altre triple del propi Fornas (també destacà en rebots, capturant-ne set) incrementava aquesta renda fins a onze. Les coses s'estaven fent bé en atac però calia vigilar més a Richi Guillén, estrella indiscutible del Los Barrios. El pivot canari del conjunt de Moncho Fernández, tot i no estar al seu nivell òptim a causa d'una lesió, feia el que volia amb la defensa blava i anotava cistelles inversemblants sota els taulers. Mitjançant diverses jugades de 2+1 va demostrar que ni amb faltes se'l pot aturar. No obstant, Edu Torres estava tranquil perquè el rendiment dels altres rivals no era preocupant. Llavors, apareguè el base Gonzalo Sánchez i s'uní a Guillén en la difícil meta de remuntar el partit. Amb un triple deixà la diferència en cinc punts i, així, finalitzà el tercer assalt. (69-64) El quart i definitiu parcial va començar amb un triple de Schraeder que semblava presagiar el que passaria al final del matx. L'escorta del Los Barrios, desaparegut fins al moment, es posaria el seu equip a l'esquena i seria l'heroi de la remuntada andalusa. El veterà Àlex Alba aconseguiria igualar el resultat a 71 en una jugada de contratac i, posteriorment, el propi Schraeder clavava un triple que feia emmudir els espectadors del pavelló lleidatà. Sense poder fer res per evitar-ho, els minuts anaven esgotant-se i el marcador cada cop era més negatiu. Per sort, els locals van encistellar dos triples consecutius (Fornas i Colom) que van tornar a suposar l'equilibri total al marcador. Amb tot per decidir, els col.legiats van expulsar a Hettsheimeir per cinc faltes personals i el conjunt forani agafà de nou les regnes de l'electrònic. Els errors en els tirs lliures i les perdues de pilota per excès de precipitació eren els esculls principals d'un Plus Pujol que trobava en Chagoyen, capità del Los Barrios, el rival més perillós. Perdent de cinc, (77-82) Fornas oposà resistència amb una cistella interior (79-82 a un minut del final) Llavors, va arribar el moment decisiu de l'encontre que situà a Quino Colom a la línia de tirs lliures. El base andorrà, amb molta intriga i patiment, en va transformar 3/4 i tot quedà empatat quan restaven 26 segons per a que la botzina dictés sentència. Els deixebles d'Edu Torres van optar per cometre una falta ràpida per tal de portar a Xavi Vallmajó a la línia de personal. Els crits i xiulets del públic no van despistar al base gironí que encertà ambdos llençaments. Els del Segrià estaven obligats a anotar de dos o de tres. Van seleccionar la primera opció i Colom penetrà cap a la cistella trobant un aliat en Dmitry Flis que encistellà l'esfèrica a sis segons del final. Només faltava una darrera jugada pel conjunt de Moncho Fernández amb la missió d'impedir la pròrroga. Jesús Castro va rebre la pilota iniciant una penetració que no va trobar l'anella però sí un servei de fons favorable a falta de 0.9 dècimes. Ni un segon, 0.9 miserables dècimes. Tothom s'esperava un alley-hoop cap a un jugador alt però ningú comptava amb un greu error de marcatge de Salva Arco (no poguè superar un bloqueig) que va permetre que Schraeder rebés una passada lateral a cinc metres de la cistella i s'elevés per fructificar la victòria del seu equip enmig de la desesperació dels afeccionats locals. Alegria i disbauxa pels de Cadiz, frustració i enfonsament pels de Lleida... 84-86 i la sensació que s'estan escapant massa partits del Barris Nord.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (10), Mendiburu (7), Jorge (3), Hettsheimeir (7), Fornas (15), Flis (8), Toledo (0), Arco (19), Lewis (2) i Colom (13).

CB VILLA DE LOS BARRIOS: Sánchez (5), Alba (4), Guillén (19), Picó (0), Rost (0), Castro (12), Iturbe (7), Vallmajó (4), Schraeder (14) i Chagoyen (21).

Parcials: 22-18, 24-27, 23-19, 15-22.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

BASQUET MALLORCA - PLUS PUJOL

El Plus Pujol Lleida ha aconseguit una agònica victòria a Mallorca (105-110) després d'una pròrroga. El matx, presenciat en directe per Rafa Nadal, ha estat dominat clarament pels atacs i per una anotació altíssima que ha provocat un joc molt espectacul.lar pels afeccionats. El Bàsquet Mallorca ha realitzat un final de partit èpic però Alberto Miguel s'ha encarregat de posar les coses al seu lloc en el temps suplementari. No obstant, el màxim anotador ha estat Quino Colom amb 24 punts vitals per portar els blaus cap a la setena victòria de la temporada.

El primer quart va ser un autèntic festival de punts, un gran indicador del tipus de partit que es podria veure. El conjunt d'Edu Torres començà fort i ben aviat ja havia celebrat tres triples, un parell d'ells del càntabre Alberto Miguel. La manca de duresa defensiva no permetia obtenir avantatges i l'equip balear anava contrarestant les embestides blaves gràcies a l'aportació dels jugadors interiors. L'aparició de Marc Blanch comportava la primera renda pels locals que no posava gens nerviós a un Plus Pujol molt endollat desde 6,25. Dmitry Flis era un altre dels jugadors amb el canell més calent malgrat les faltes que li van assenyalar els col.legiats i el marcador es mantenia equilibrat. Cal dir que el conjunt taronja va disposar de molts tirs lliures i això els va permetre enganxar-se al rival. Els visitants van encistellar un total de sis triples en aquest període i, així, és lògic que portéssin el control del matx. No obstant, a la finalització d'aquests deu primers minuts, el resultat era d'empat. Un impressionant empat a trenta punts. Al segon assalt, els espectadors presenciarien un bàsquet més normal (encara que continuava sent un partit de caire molt ofensiu) però gaudirien del triomf momentani del seu equip. Els de Xavi Sastre tenien en els tirs lliures el seu millor aliat i, a més, aquestes faltes carregaven als jugadors blaus que havien de reprimir-se en defensa per tal d'evitar posar en perill la seva continuïtat en el partit. Els de Ponent no estaven realitzant un mal encontre però els faltava imprimir un ritme més alt a la seva defensa per tal de trencar els boníssims percentatges del seu oponent. Salva Arco, tocat per una lesió muscular, feia un esforç pel bé de l'equip i saltava al parquet en aquest període. No obstant, el seu estat no era l'òptim i això li impedia rendir al seu nivell habitual. La gran actuació de Quino Colom, el noi més desequilibrant del partit, evitava que els mallorquíns s'escapéssin al lluminós. Al descans, 57-51 i homenatge a un Rafa Nadal molt aclamat per tots els assistents al Pavelló Municipal d'Inca.

El tercer quart ha començat de manera immillorable pel Plus Pujol Lleida ja que ha anotat dos triples en el primer minut d'aquesta represa. El segon, obra de Flis, ha servit per igualar a 57. A partir de llavors, el matx ha canviat la seva dinàmica i s'ha pogut veure a uns lleidatans més concentrats defensivament. Els percentatges del Mallorca s'han ensorrat i el 6/6 en triples que conservaven al descans ha desaparegut sobtadament. Habitualment, la millor versió de Quino Colom va acompanyada de la millor versió del Lleida Bàsquet; i aquesta vegada no va ser cap excepció. El base andorrà va dominar el joc i, a més d'anotar magnífiques penetracions, va donar perfectes assistències als seus companys. Un dels grans beneficiats va ser Rafael Hettsheimeir que va fer-se un fart d'encistellar ja que va guanyar la partida als pivots rivals en tot moment. L'alt encert en els triples va servir als blaus per obtenir una renda fixa que girava al voltant dels deu punts. DeVries (en va anotar 4) i Flis eren els més destacats en aquesta faceta del joc. Els locals, en canvi, només podien anotar mitjançant jugades aillades com el triple de Bivià que va tancar el tercer quart. El resultat, 69-74, era ajustat i caldria patir. L'inici del darrer assalt no plantejava grans diferències i el Plus Pujol continuava dominant sense excessives dificultats malgrat que el seu avantatge no era prou ampli per relaxar-se. Pampín i Blair van posar-se les piles i aconseguiren posar el partit en un mocador. Molta emoció i un bonic intercanvi de cistelles entre els dos contrincants. A tres minuts del final, Alberto Miguel anotava un triple que semblava encarrilar definitivament el triomf visitant. (83-91) Però llavors, va aparéixer Tyler Tiedeman que exercí d'heroi encistellant un parell de triples a la desesperada. S'entrava al darrer minut i cada jugada era important enmig d'un nerviosisme que es palpava en l'ambient. Els locals van aconseguir l'empat; deixant la darrera jugada del partit pel conjunt lleidatà. No obstant, els balears van cometre falta i Quino Colom anà a la línia de tirs lliures amb l'obligació de transformar en punt els dos llençaments. El jugador, molt efectiu des d'aquesta distància, anotà els dos quan restaven nou segons. Riera va rebre un tap de Lewis en el seu intent de deixar una safata però la sort s'alià amb el conjunt taronja i l'esfèrica va caure a les mans d'un gris Keep que forçà la prórroga sobre la mateixa botzina. Amb 95-95 al marcador, s'iniciava el temps suplementari. Ambdos equips començaven errant els seus atacs i, posteriorment, ambdos arribaven als 97 punts. Llavors, un inspirat Alberto Miguel clavava a la xarxa un triple que servia per situar el tercer dígit a l'electrònic. L'avantatge dels nois d'Edu Torres hagués pogut ser decisiu però un triple local tornà a provocar taquicàrdies. (102-104 a mig minut de la conclusió) Les errades en els tirs lliures havien propiciat aquest patiment però Alberto Miguel s'encarregà d'exterminar-lo amb el seu sisè triple de la nit. Els jugadors foranis sabien que la victòria ja no s'escaparia i això els donà tranquil.litat per actuar amb sang freda en els darrers quinze segons. El balear Marc Blanch, amb un triple sobre la botzina, establí el definitiu 105-110. Així, el Plus Pujol Lleida va trencar una ratxa de derrotes mentres el Mallorca va demostrar que l'objectiu de la permanència és poc ambiciós per a ells.

BÀSQUET MALLORCA: Alzamora (4), Blanch (18), Bivià (15), Keep (7), Riera (12), Tiedeman (17), Sastre (3), Pampín (7), Orfila (6) i Blair (16).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (18), Mendiburu (7), Hettsheimeir (22), Miguel (18), Fornas (0), Flis (11), Toledo (8), Arco (0), Lewis (2) i Colom (24).

Parcials: 30-30, 27-21, 12-23, 26-21, 10-15.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

PLUS PUJOL - CLÍNICAS RINCÓN

El Plus Pujol Lleida ha encaixat una dolorosa derrota al Barris Nord ja que ha deixat escapar una renda de quinze punts al tram final del matx. Així, el Clínicas Rincón Axarquía s'ha endut un triomf (69-73) molt inesperat que s'ha assolit gràcies a una espectacul.lar remuntada propiciada per les errades dels blaus. L'afició lleidatana, sorpresa amb el desenllaç de l'encontre, ha mostrat el seu descontentament amb una sonora xiulada que han dedicat als seus propis jugadors.

El partit no ha començat malament pels interessos d'Edu Torres i el Plus Pujol no ha trigat gaire en obtenir els primers avantatges. Després del rídicul viscut a Illescas, els jugadors locals volien esborrar la mala experiència amb una victòria convincent. Aquests dos equips s'havien caracteritzat durant el campionat per ser excel.lents triplistes però, en aquesta ocasió, no van acabar de demostrar-ho. Ambdos equips van obstinar-se en intentar anotar desde el perímetre i la tàctica no els hi va sortir gaire bé. El matx va entrar en una fase d'intercanvi d'errades malgrat que l'aportació de Hettsheimeir sota els taulers, amb vuit punts en aquest primer quart, va ser determinant per mantenir a ratxa un Axarquía que trobava a faltar l'encert habitual de Paulao Prestes. Una magnífica esmaixada d'en Marcus va tancar el període amb un esperançador 21-13. El Plus Pujol va continuar amb la mateixa mentalitat malgrat la poca brillantor de l'encontre. Els malaguenys no es mostraven gens inspirats però gràcies a una acceptable defensa es mantenien vius. No obstant, els casolans van tenir opció de trencar el partit mitjançant nombrosos contratacs. No va ser possible ja que els blaus van voler adornar-se en excès i alguns jugadors, com el base Mendiburu, van perdre massa pilotes desaprofitant així jugades claríssimes. Fins i tot, van deixar escapar una situació de 2 contra 0 en que Lewis va esmaixar la pilota després de cometre uns passos que assenyalaren els àrbitres. Els triples no volien entrar i els afeccionats no gaudien de l'espectacle habitual. No obstant, podien celebrar el triomf momentani del seu equip, que encadenava una bona ratxa al tram final del segon període. Així, ambdos conjunts s'encaminaven als vestidors amb un resultat (40-30) que reflexava clarament la diferència de nivell que hi ha entre els dos rivals.

A la represa, els deixebles d'Edu Torres van mostrar la seva millor cara i els nois de Paco Aurioles es van veure superats. L'avantatge de deu punts es va estabilitzar i, fins i tot, va incrementar-se en alguns instants gràcies a l'aportació dels alers Arco i Vinícius. Només Faverani i alguna jugada esporàdica de López permetien als andalusos somniar en una remuntada poc factible. L'aportació de Hettsheimeir, el jugador blau més concentrat, resultava vital per a que el lluminós registrés un resultat que presagiava la setena victòria dels de Ponent. Les nombroses pèrdues de pilota evitaven una renda encara més amplia però Dmitry Flis, sobre la botzina del tercer quart, anotava un triple que establia el 53-42 enmig de l'alegria dels assistents al pavelló Barris Nord. El ritme anotador era baix però, a diferència d'altres dies, la defensa estava salvant les aspiracions locals. El marge entre un equip i un altre oscil.lava entre els deu i els quinze punts, un fet que va provocar que el Lleida cometés el greu error de relaxar-se i deixar jugar cómodament al seu oponent. El suec Skoldebrand va assumir responsabilitats en el bàndol forani i, a cop de triples, va escurçar la diferència. Gràcies a l'aler-pivot, ben secundat pels brasilers Prestes i Faverani, l'Axarquía va situar el 69-59 a l'electrònic. El que semblava que era un simple maquillatge de la derrota va convertir-se en un profund malson pels blaus. Només restaven tres minuts de joc però Skoldebrand va continuar la seva exhibició triplista. L'encert que li havia mancat al Clínicas Rincón durant tot el matx, apareixia llavors. Incomprensiblement, l'esfèrica va començar a cremar de manera alarmant i el Plus Pujol Lleida no aconseguí traspassar l'anella en cap ocasió més. Uns desencertadíssims DeVries i Miguel no trobaven la fórmula per encistellar els seus tirs que sempre eren molt forçats ja que havien de ser al límit de la possesió per culpa de Colom, entossudit a apurar al màxim les jugades per tal de prendre temps al rival que buscava el miracle. Parcial de 0-7, un minut per jugar-se i un Barris Nord que no s'acabava de creure el que estava veient. La defensa va desaparéixer i les cames dels jugadors lleidatans tremolaven de pànic, incapaces d'impedir que Rai López encistellés a plaer una penetració. Perduts per la pista, els deixebles d'Edu Torres van regalar una nova possesió al rival quan tan sols faltava mig minut per escoltar la botzina final. (69-68) Els andalusos van errar el seu tir però es van trobar un equip completament bloquejat que, amb total parsimònia, va deixar escapar el rebot defensiu. Williams es jugà un triple que foradà la xarxa amb netedat provocant el silenci al feu ilerdenc. Edu Torres demanà un temps mort amb la missió de reconduïr la situació en els darrers quinze segons. Però el mal ja estava fet. A més, Quino Colom no executà cap jugada preparada sinò que va intentar ser l'heroi amb un triple forçat que va escupir l'anella. Amb el temps complert, dos tirs lliures de Prestes van establir el definitiu 69-73 enmig d'un ambient que no es creia el que estava presenciant. Un parcial final de 0-14 fa molt mal i els seguidors del Lleida Bàsquet van expressar el seu enuig amb una xiulada envers els seus ídols, un fet gens habitual i que pot comportar conseqüencies negatives en un futur. En qualsevol cas, va ser totalment merescuda ja que un equip aspirant a posicionar-se entre els millors no pot permetre's entrepussades d'aquest estil.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (2), Mendiburu (4), Hettsheimeir (20), Miguel (3), Fornas (6), Flis (7), Toledo (8), Arco (10), Lewis (5) i Colom (4).

CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (7), Fuentes (0), López (7), Chylinski (0), Cobos (0), Navajas (0), Faverani (21), Prestes (15), Movilla (5) i Skoldebrand (18).

Parcials: 21-13, 19-17, 13-12, 16-31.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

PLUS PUJOL - GANDÍA

El Plus Pujol Lleida ha fet vàlids els pronòstics i s'ha imposat al cuer de la categoria (96-80), un Gandía Bàsquet que ha ofert resistència a la primera meitat però que s'ha desfet després del descans. Els nois d'Edu Torres han tornat a basar el seu triomf en l'eficàcia en els triples malgrat que han patit desde la línia de tirs lliures, un fet molt habitual en aquest inici de lliga. L'impecable direcció de Quino Colom unida a la seguretat de DeVries en el llençament van ser esculls insuperables pel conjunt valencià que, no obstant, va millorar la imatge de setmanes anteriors.

Els deixebles de Víctor Rubio, que arribaven a Lleida amb nombroses baixes, van començar el matx amb les idees molt clares ja que sabien que havien de jugar un partit perfecte per poder plantar cara als blaus. Fruït d'això van aconseguir un primer avantatge (3-6) gràcies a sis punts consecutius que contrastaven amb el triple inicial d'Alberto Miguel. El principal artífex del bon inici del conjunt visitant era el jove base búlgar Avramov que amb hàbils penetracions assumia la responsabilitat de suplir les absències d'Óscar González i Matías Ibarra. Jason Robinson també es mostrava força inspirat i mantenia a ratlla als lleidatans. Llavors, el partit va entrar en una fase plena d'imprecisions i els de Gandía se'n beneficiaven. El Plus Pujol tampoc deixava que el rival li guanyés massa terreny i amb l'aparició de DeVries, autor de dos triples consecutius, va equilibrar el marcador. Els de la Safor, mitjançant el seu joc intel.ligent, van obtenir de nou una renda de quatre punts. El treball de Lewis i Hettsheimeir sota els cèrcols va propiciar que la diferència sigués mínima a la fi del primer assalt. (23-24) Al segon, el conjunt forani va acusar la manca de bases i un escorta (Robinson) va haver de realitzar aquesta tasca. De totes maneres, no van ressentir-se'n en excés i el matx continuava estant molt igualat. La direcció de joc dels blaus era netament superior amb un Quino Colom
endollat desde la llarga distància i caracteritzat per la seva habitual explosivitat però les diferències no reflectien aquesta superioritat. L'intercanvi de cistelles era constant i gairebé proporcional a l'intercanvi d'errades, un fet que afavoria l'equip més limitat tècnicament. Els de Víctor Rubio procuraven donar una velocitat mínima a la circulació de la pilota per tal d'impedir els atacs ràpids del Plus Pujol, capaços de trencar el partit. Ho van aconseguir per moments però les accions defensives de Gimel Lewis van forçar moltes recuperacions de pilota que els d'Edu Torres no van desaprofitar remuntant el resultat del lluminós. Un triple del càntabre Alberto Miguel situava un 36-32 que suposava el màxim lideratge de l'encontre del conjunt blau. Els valencians no es van ofuscar i van tallar l'enlairament local amb una acceptable defensa. Al descans, el partit estava molt obert (42-38) tot i que es presagiava que el Lleida s'emportaria el triomf quan al rival li passés factura el cansament.

Després d'un espectacle organitzat pel Club Banyetes, es va reprendre el partit amb un tercer quart que va resultar clau per desfer les il.lusions d'un rival que haurà de treballar molt per assegurar una permanència que enguany serà molt cara. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar la seva millor cara als afeccionats amb trancisions ràpides imparables per un apàtic Gandía. Només Howard Brown, jugador que va flirtejar amb el Lleida Bàsquet aquest estiu, podia sostenir el seu equip ja que va saber seleccionar molt bé els tirs que executà. L'americà va voler convertir la situació en un duel entre ell i el seu oponent més directe, Salva Arco. Malgrat el bon partit de Brown, l'aler del Plus Pujol va guanyar clarament la partida amb penetracions inversemblants i un triple que va servir per obtenir una vital renda d'onze punts. Els del Barris Nord són inabastables quan es troben en estat de gràcia i, en especial, quan Colom és el centre d'operacions pel que passen tots els atacs lleidatans. Un espectacul.lar triple de DeVries va encarrilar encara més la sisena victòria i Lewis va seguir enamorant el públic amb la seva contundència en atac i en defensa. Una acció individual d'Alberto Miguel va tancar el tercer període amb el resultat de 71-55 que era força lògic tenint en compte els condicionants del rival. L'últim parcial va ser un tràmit encara que els de Gandía van trobar un gran aliat en la figura de Zan Vrecko. Els triples de l'escorta eslovè van impedir que el seu equip marxés de les terres de Ponent amb una victòria molt més abultada. En qualsevol cas, cal dir que els casolans no van patir pel triomf en cap moment i van fer allò que van voler amb un rival que es defensava com podia de l'allau ofensiva de l'adversari. Quino Colom, el jugador més valorat del partit, va col.laborar en el “show” posterior de DeVries que, després d'anotar el seu quart triple de la nit, va demostrar que és un jugador molt complet i no només un tirador. En aquests minuts finals va intentar quatre entrades a cistella, algunes molt plàstiques, i totes van acabar foradant la xarxa. Així, el nord-americà va finalitzar la seva actuació amb 20 punts que tornen a confirmar que adquirir els seus serveis ha estat un gran encert. Vrecko, jugant-se totes les pilotes que arribaven als seus dominis, va aconseguir una idèntica xifra de punts però les sensacions que transmeten ambdos jugadors són oposades. L'únic alicient era veure si el marcador activaria el tercer dígit i s'hagués complert si el Plus Pujol Lleida no hagués pecat de voler donar un excessiu espectacle o hagués mostrat més solvència en la que, casualment, és la seva millor arma: els triples. Finalment, l'única cistella d'un gris Dmitry Flis va tancar el partit amb un 96-80 que situa el conjunt d'Edu Torres entre els millors (són quarts en solitari a la classificació) i el de Víctor Rubio (podria dimitir en les pròximes hores) en el fanalet vermell.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (20), Mendiburu (5), Hettsheimeir (3), Miguel (12), Fornas (2), Flis (2), Toledo (10), Arco (14), Lewis (12) i Colom (16).

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (10), Zagorac (10), Miller (8), Vrecko (20), Evora (2), Rodríguez (0), Robinson (19), Hidalgo (0) i Brown (11).

Parcials: 23-24, 19-14, 29-17, 25-25.


Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

FORD BURGOS - PLUS PUJOL

El Plus Pujol Lleida ha pogut celebrar la tercera victòria consecutiva després de patir fins al darrer segon d'un partit que va ser molt vistós i emocionant. El Ford Burgos, animat pels afeccionats del Plantío, va realitzar un bon matx tenint clares opcions de guanyar però va haver de resignar-se a causa de l'espectacul.lar encert dels visitants en els tirs de tres punts. Els nois d'Edu Torres van anotar-ne 17, una quantitat gens habitual. No obstant, la defensa lleidatana no va fer acte de presència i els interiors burgalesos ho van aprofitar per lluïr-se. El resultat definitiu (95-97) demostra a simple vista que el partit va ser molt atractiu pel públic encara que, segurament, els entrenadors (principalment Andreu Casadevall) no van gaudir tant.

Els de Lleida van iniciar el partit de manera immillorable ja que van sortir a la pista amb molta concentració i sense deixar respirar a un rival que arribava a la cita amb la moral pels núvols. Només començar, un parcial de 0-9 que evidenciava que els visitants no venien a la capital castellana a passejar-se, va obligar a Casadevall a consumir el seu primer temps mort. Rafael s'apoderava de l'anella rival i esmaixava totes les pilotes que li arribaven a les mans. D'altra banda, sorgia l'habitual encert exterior que resulta inabastable pels rivals. Cal destacar a Dmitry Flis que es va destapar com un especialista en aquesta faceta del joc. Ben aviat, el rus ja n'havia anotat un parell i l'avantatge dels seus començava a ser clar. (4-16) Llavors, el Burgos va reaccionar i minimitzà les diferències gràcies al gegantí Neznad Sinanovic. El Plus Pujol tampoc baixava el pistó i Flis es confirmava com a màxim anotador del primer quart amb 14 punts que presagiaven una actuació insòlita de l'aler-pivot malgrat que va acabar diluint-se amb el pas dels minuts i només va poder celebrar tres punts més. Amb un altre triple seu, els foranis aconseguien una màxima renda de tretze punts que els locals van intentar salvar mitjançant Lorant i Bennerman. El sisè triple lleidatà, obra de Quino Colom, va tancar un primer quart perfecte (22-33) que feia pensar que no seria complicat endur-se el premi. Però els que creien això s'equivocaven. Els del Plantío van treure's la son de les orelles i van començar a esborrar el treball dels de Ponent. Era clar que mancava una major intensitat defensiva ja que els pivots del Ford Burgos van fer el que van voler a la zona. Especialment, el búlgar Lorant i el bosnià Sinanovic que té l'honor de ser l'home més alt de la lliga. Poc a poc van anar llimant el desavantatge malgrat que els constants triples del Plus Pujol evitaven una remuntada més ostensible. En aquest segon període és remarcable l'actuació de Troy DeVries que va deixar el públic bocabadat amb tres triples gairebé consecutius. Malauradament pels interessos d'Edu Torres, l'oponent sempre oferia una resposta a les brillants accions visitants i així era impossible aconseguir una renda que els donés tranquil.litat. El quart i últim triple de Flis tallava uns minuts de clar domini local però una antiesportiva tornava a oxigenar els burgalesos que es situaven a un sol punt de l'adversari al límit del descans. Un desaparegut Gimel Lewis encara tindria temps d'esmaixar una de les poques pilotes que li van arribar per tancar una primera meitat òptima en atac però deficient en defensa (48-51).

Els deixebles d'Andreu Casadevall volien el control del partit i el van aconseguir durant un tercer quart en que van arribar a dominar per sis punts. Un altre cop va ser el triple el millor aliat dels del Segrià i els ajudà a sobreviure en uns minuts en que van patir a causa de les ràpides transcisions dels casolans. Quino Colom va assumir la responsabilitat i, com tot l'equip, va mostrar una solvència impressionant en els tirs exteriors. Va encistellar-ne tres desde més enllà de l'àrea de 6,25 que van servir per contrarestar els punts que el Burgos anotava dins de la pintura. Però els de Castella i Lleó no només feien mal sota els cèrcols sinò que també es mostraven força endollats al perímetre, especialment Diego García. Després d'una contundent esmaixada de Sinanovic (amb falta personal inclosa) van assaborir un màxim avantatge (66-60) que semblava debilitar l'ànim lleidatà. No va ser així ja que Alberto Miguel va fer valer els galons de capità i, gràcies a la seva explosivitat i encert, el matx va tornar a registrar la igualtat absoluta. El Plus Pujol va tornar a encaixar cinc punts consecutius abans que Salva Arco rectifiqués una mica la situació amb una penetració que va tancar el tercer assalt amb tot per decidir (74-71) però amb el regust amarg de no haver pogut mantenir la còmoda renda de l'inici. El Lleida va sortir molt més concentrat al darrer període i va mantenir a ratlla el seu adversari que, aquest cop, es va trobar una defensa més consistent. Amb el marcador empatat, una recuperació de pilota de l'incansable Marcus Vinícius va propiciar que els d'Edu Torres tornessin a liderar l'electrònic. A continuació, un triple d'Alberto Miguel situava un 76-81 que invitava a l'optimisme encara que LoGrippo va retornar el triple immediatament. Quedaven cinc minuts per disputar-se i l'encontre estava tan equilibrat que no era gens segur apostar per un dels dos conjunts. Els locals van anar llimant les estretes diferències mitjançant el seu poder interior i amb la col.laboració dels seus afeccionats van aconseguir avançar-se de nou. (87-85) Llavors, va ser providencial l'aparició de Hettsheimeir que va transformar un rebot ofensiu en un 2+1. El moment era molt crític i qualsevol errada es podia pagar cara però Alberto Miguel no va desaprofitar l'oportunitat d'anotar un triple molt celebrat per la banqueta visitant. No obstant, en un partidàs com aquest no hi ha jugadors porucs i a Corrales no li tremolà el canell a l'hora d'efectuar el tir de tres que va reestablir l'igualtat. (91-91) S'entrava al minut definitiu amb una safata de Troy DeVries (91-93) que Corrales no va poder retornar ja que li van assenyalar falta d'atac en l'intent. El Plus Pujol Lleida havia d'anar a la línia de tirs lliures amb la missió de sentenciar el triomf però ja se sap que enguany l'equip està tenint problemes en aquesta faceta del joc. El càntabre Alberto Miguel, molt segur en aquesta distància, va errar un dels llençaments i el Burgos va tenir una possesió per buscar l'empat a trenta segons de la botzina però van perdre el control de l'esfèrica. Llavors, dos tirs lliures anotats per cada equip (DeVries pels catalans i LoGrippo pels castellans) i una absurda pèrdua de pilota en un servei de banda que hagués pogut suposar la derrota a un Plus Pujol que va pecar de joventut e inexperiència en aquesta acció. (95-96) Restaven uns cinc segons i DeVries no es podia permetre errar si volia assegurar la victòria. No va ser així i l'anella va escopir el segon intent. Diego García va recórrer la pista deixant anar una “bombeta” que, en cas d'entrar, hagués conduït el partit a la pròrroga. Finalment, un 95-97 molt treballat que permet als lleidatans escalar posicions a la classificació i empatar amb els de Casadevall que també van demostrar ser un equip a tenir en compte.

FORD BURGOS: Lorant (15), García (15), Gruber (6), Sanmartín (11), LoGrippo (13), Gómez (2), Bennerman (7), Sinanovic (17), Mena (0) i Corrales (9).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (14), Mendiburu (3), Hettsheimeir (15), Miguel (19), Fornas (0), Flis (17), Toledo (8), Arco (4), Lewis (3) i Colom (14).

Parcials: 22-33, 26-18, 26-20, 21-26.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

PLUS PUJOL - LEÓN

El Plus Pujol Lleida ha aconseguit la segona victòria consecutiva contra un equip rescién descendit de la lliga ACB, el Grupo Begar León. (82-71) La primera meitat del partit ha estat molt ensopida ja que el Lleida, molt desencertat desde la llarga distància, ha jugat al ritme lent i contemporitzador que ha marcat el conjunt visitant que no ha acabat de demostrar ser un aspirant a retornar a la màxima categoria. Els nois d'Edu Torres n'han tingut prou amb un tercer quart espectacul.lar per desfer-se dels lleonesos però cal dir que qualsevol equip s'hagués descomposat davant l'exhibició de joc dels locals en aquest període de somni que va concluïr amb un rotund 37-17. Els últims minuts no passaran a la història ja que només van servir per confirmar a Quino Colom com a millor assistent de la jornada.

El Plus Pujol va iniciar el matx amb excessives precipitacions en atac. Semblava que es volia decidir l'encontre per la vía ràpida quan l'enfrontament no havia fet altra cosa que començar ja que només es buscava anotar desde més enllà de l'àrea de triple. DeVries, molt endollat en l'anterior jornada, no veia l'anella amb claredat però ho va continuar intentant amb insistència i això el va portar a començar amb un 0/4 que no és gens habitual en un tirador tan eficaç com ell. Però l'escorta americà no era l'únic jugador desencertat perquè altres companys seus com Fornas o Colom també van capficar-se en el llençament de tres punts i van patir la mateixa sort. Entremig d'aquests errors i d'alguna cistella interior de Mendiburu (va obrir el caseller de punts local) o Lewis, el León anava agafant avantatges sense fer massa soroll. Dirigits per l'incombustible Juanjo Bernabé, els deixebles de Javi De Grado van arribar a gaudir d'una renda de nou punts a les acaballes del primer parcial. L'intimidació interior de Leiva i els punts exteriors de l'explosiu Gilbert van ser claus pels foranis que van veure com la darrera cistella del quart l'anotava el bàndol contrari per mitjà de Quino Colom. (14-21) Les indicacions posteriors d'Edu Torres no van tenir l'efecte desitjat i el partit va continuar per la mateixa direcció, és a dir, atacs on el triple era la prioritat i gairebé l'única arma. El resultat no va ser diferent que al primer assalt i el nefast percentatge (0/9) va passar a ser horripilant (0/12) després d'errades de Flis i Vinícius. Per sort, els visitants es van mostrar apàtics en atac i no van saber aprofitar el baix nivell dels del Segrià. A la tretzena va anar la vençuda i, per fí, va entrar el primer triple gràcies a Roger Fornas. En aquest moment es va produir un punt d'inflexió i el Lleida va tornar a ser aquell equip alegre que li agrada córrer i fer transicions ràpides després de bones defenses. Fruït d'això van arribar dos triples més d'Alberto Miguel i del propi Roger Fornas, obstinat en encarar l'anella desde la llarga distància. Així, els del Barris Nord van obtenir el control del marcador (27-23) malgrat que el Grupo Begar León va aplicar-se en allò que millor sap fer, defensar, i tornà a liderar el lluminós. Les idees blaves van apagar-se i no van poder arribar amb victòria al descans (28-29) tot i que el desavantatge era molt curt i es podia donar per satisfactori tenint en compte els paupèrrims percentatges que havien exhibit fins aleshores. Només calia mirar el resultat per saber que el nivell dels dos primers quarts era més propici per adormir-se que per engrescar els pocs afeccionats que omplien les grades. No obstant, tot va canviar a la represa. El Plus Pujol Lleida de la segona part no es va assemblar en res al de la primera i, curiosament, el gran llast que havien tingut (els triples) va transformar-se amb el factor que va trencar el matx. El tercer quart dels locals va ser genial, espectacul.lar, estratosfèric, magnífic... és evident que resulta difícil definir amb adjectius els deu minuts en que els lleidatans van enfonsar el rival. El talent dels jugadors d'Edu Torres va aparéixer i el públic va deleitar-se amb les jugades espectacul.lars dels seus ídols, dirigits magistralment per l'andorrà Quino Colom que va fer el que va voler amb els bases de l'equip contrari. El parcial, digne de ser enregistrat, va ser de 37-17 i en ell es va poder veure tot tipus d'accions de qualitat. Els triples ja van entrar (6/8 en aquest període) i, ben aviat, l'avantatge ja era de deu punts gràcies a l'aportació d'Alberto Miguel que va encistellar un triple i va concluïr amb dos punts a anella passada un magnífic servei de Mendiburu desde el seu propi camp. El Grupo Begar León va continuar jugant amb el mateix ritme e intensitat que al primer temps i, aquest cop, l'estratègia no fou encertada ja que el rival no es contagià d'aquest joc i el que va succeïr va ser que els visitants no van poder fer res per aturar al millor atac de la lliga. L'aparició del rus Dmitry Flis va ajudar el conjunt de Ponent a mantenir el potencial en el joc interior i després d'un meravellós alley-oop de DeVries i Arco, la diferència ja era de quinze punts. La desesperació lleonesa va arribar a ser tan gran que el seu tècnic va ser castigat amb una tècnica a causa d'una irada protesta als àrbitres. La situació va ser aprofitada per Troy DeVries que va assolir cinc punts consecutius tot i no tenir el seu millor dia en els tirs de camp. Un desequilibrant Colom va tancar el millor quart del Plus Pujol d'aquesta temporada amb una “bomba” digna del millor Joan Carles Navarro. (65-46) Amb el signe del partit vist per sentència, l'últim període va ser un tràmit que els foranis van utilitzar per maquillar la seva imatge. Els joves jugadors del Lleida Bàsquet van pecar de voler adormir el joc fins a la botzina final i, com ja va succeïr en la jornada anterior, van patir algun ensurt encara que la situació no va arribar a complicar-se mai a causa de l'inoperància ofensiva del León que va trobar a faltar jugadors com Báez o Stacey que van passar desapercebuts. Quino Colom, autor de set assistències, va crear tanta impotència en l'adversari que va forçar un parell d'antiesportives que van acabar de finiquitar un partit que ja estava decidit després de dos triples laterals de Marcus Vinícius. Finalment, tres punts de Rocchia van establir el resultat de 82-71 que provoca que ambdos equips presentin un balanç de 4-3 que els manté a la zona mitja-alta de la classificació.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (7), Mendiburu (3), Hettsheimeir (4), Miguel (10), Fornas (11), Flis (9), Toledo (7), Arco (8), Lewis (11) i Colom (12).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (14), Bernabé (9), Bradshaw (12), González (9), Calvo (0), Stacey (5), Leiva (12), Rocchia (8) i Báez (2).

Parcials: 14-21, 14-8, 37-17, 17-25.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

CB VALLADOLID - PLUS PUJOL

El Plus Pujol Lleida va retornar al camí de les victòries al superar el Valladolid (87-90), equip que l'any passat militava a la lliga ACB i que enguany té l'ascens com a objectiu. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar les seves millors virtuts i gràcies a un tercer quart perfecte van aconseguir un avantatge decisiu. No obstant, els locals van aprofitar uns minuts de relaxació del conjunt lleidatà per protagonitzar una remuntada que va provocar uns minuts finals plens de patiment. Cal destacar els 25 punts anotats per Troy DeVries (amb 6/8 en triples) i la genial direcció del badaloní Mendiburu.

El matx, disputat al pavelló de Pisuerga, va començar amb un triple de DeVries que presagiava una tarda ideal de l'escorta nord-americà. A partir d'aquí, l'encontre es va caracteritzar per una forta igualtat entre els dos contrincants que anaven intercanviant cistelles. L'encert en el tir exterior era alt d'ambdos conjunts i això provocava alternàncies al marcador. Un triple de Fornas donava avantatge als foranis mentres que un de Ruikis en donava als casolans. Llavors, el propi Ruikis monopolitzava els atacs del seu equip amb efectivitat ja que sumaria un parell de triples més. Els val.lisoletans guanyaven de cinc (17-12) però aviat s'hauria invertit de nou el lluminós gràcies a les penetracions de Mendiburu i al segon triple de DeVries. Posteriorment, Pavlidis agafaria el relleu de Ruikis en la tasca de foradar l'anella lleidatana desde la llarga distància malgrat que Mendiburu portava el ritme del partit mitjançant una direcció molt segura i unes assistències plenes de precisió. El base del Plus Pujol regalaria a Hettsheimeir la darrera cistella del primer quart que suposava un just empat a 25. El segon període va començar amb la mateixa igualtat però amb una lleugera disminució de l'encert dels dos rivals. L'aler-pivot rus Flis aportava defensa i anul.lava el potencial de jugadors locals com Battle o Baldo. No obstant, això el forçava a cometre faltes i aviat hauria de retornar a la banqueta amb tres personals a l'esquena. Però si un jugador podia desequilibrar la balança aquest era l'endollat Troy DeVries. L'excel.lent llençador del Lleida aconseguia dos triples més que el catapultaven com a màxim anotador del matx. L'alta efectivitat dels homes de Porfirio Fisac en els tirs lliures no donava treva als d'Edu Torres fins que, gràcies a un triple de Marcus Vinicius, van poder avançar-se després de bastants minuts. (47-49) Quedaven molt pocs segons per arribar al descans però no es va poder conservar aquesta mínima renda a causa d'una postrera cistella de Battle, desaparegut fins aleshores.

El tercer quart començava amb equilibri total però un letal DeVries s'encarregava de trencar aquesta igualtat amb cinc punts consecutius que aportaven un petit avantatge (49-54) que s'incrementaria una mica més després d'un triple frontal de Roger Fornas. L'aparició en atac de Gimel Lewis, col.losal en defensa durant tot el duel, servia per obrir escletxes e inquietar la banqueta local. El conjunt morat no trobava l'encert que havia tingut en la primera meitat i es perdia enmig de possesions llargues que sempre finalitzaven amb tirs forçats. En canvi, DeVries continuava tenint el canell calent i afusellava el cèrcol rival anotant el seu sisè triple que significava una renda superior als deu punts. Els de Fisac, ferits en l'orgull, van intentar reaccionar i gràcies a l'aportació del seu jugador estrella, Robert Battle, van anar escurçant les diferències. Un triple de Dumas va establir un preocupant 60-65 que va precedir un conjunt d'errades mutues encara que el primer triple d'Alberto Miguel va retornar la tranquil.litat a la banqueta blava. A continuació, un efectiu Flis també aconseguí la primera cistella de tres punts i el desavantatge del Valladolid tornà a superar la desena. Els minuts passaven i el tercer parcial arribà a la seva fi amb un resultat (62-73) esperançador pel Plus Pujol Lleida i nefast pels castellans que havien disputat un tercer quart per oblidar. A l'inici dels deu minuts definitius, la situació no va variar i els val.lisoletans van cometre gran quantitat d'errades que van comportar que, en lloc de minimitzar-se, la derrota encara s'ampliés més a favor del conjunt català. Un triple de Salva Arco, l'únic especialista en aquesta faceta que encara no n'havia transformat cap, augmentava a catorze la renda i DeVries i Hettsheimeir s'encarregaven d'ampliar-la a setze. Llavors, el Plus Pujol tocaria sostre i entraria en una dinàmica excessivament conservadora que no l'afavoriria gens. Els deixebles de Porfirio Fisac, ben dirigits per Xavi Puyada, començaven a tutejar el Plus Pujol i l'electrònic reflectia un triomf lleidatà cada cop més ajustat. El parcial favorable als jugadors del Pisuerga va ser molt contundent (17-3) i, durant quatre minuts, els visitants només van ser capaços de sumar tres punts (firmats per Miguel). Després de dos tirs lliures aprofitats per una “bèstia” sota els taulers com Battle, el marcador va reflectir un inquietant 79-85. El Lleida s'havia relaxat i ara es veia entre l'espasa i la paret; les ànimes blaves estaven plenes de nervis, molts nervis... i després d'un parell de cistelles de Chris Hernández i Puyada, la situació es va tornar insostenible ja que el marcador era de 83-85 i els locals disposaven dels ànims d'una afició entregada i d'uns col.legiats bastant casolans. Mendiburu va reclamar la pilota i va assumir la responsabilitat de forçar faltes personals. Però només va poder anotar 2 dels 4 tirs lliures que va intentar i s'arribà als darrers trenta segons amb un emocionant 84-87. Una dubtosa falta en atac xiulada a Mendiburu va propiciar que els de casa disposessin d'una jugada per forçar la pròrroga. Afortunadament pels de Ponent, Dumas no va gestionar correctament aquest decisiu atac i Alberto Miguel recuperà una pilota d'or. Lewis visitava la línia de personal i tothom sap que no és un jugador fiable en aquest apartat del joc. No obstant, va silenciar les grades del Pabellón Pisuerga anotant els dos tirs de la sèrie. En qualsevol cas, el Valladolid és un club especialista en remuntades i Van Lacke ho va certificar encistellant un desesperat triple a dos segons de la botzina. DeVries, autor de 25 punts, va errar el primer tir lliure que intentà i totes les pors van sobrevolar per la ment dels jugadors d'Edu Torres. El segon intent de tir lliure sí que va entrar i Van Lacke no fou capaç de realitzar el miracle sobre la botzina. Finalment, victòria visitant patida però molt justa (87-90) que provoca que ambdos equips es trobin a la zona mitja de la classificació amb un balanç de 3-3.

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (9), De la Fuente (4), Hernández (6), Puyada (15), Martínez (0), Pavlidis (6), Ruikis (9), Battle (15), Baldo (12) i Dumas (11).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (25), Mendiburu (15), Hettsheimeir (8), Miguel (6), Fornas (8), Flis (8), Toledo (3), Arco (5), Lewis (12) i Colom (0).

Parcials: 25-25, 24-24, 13-24, 25-17.


Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

PLUS PUJOL - TENERIFE RURAL

El Plus Pujol Lleida no va ser capaç de jugar al nivell del Tenerife Rural, un dels equips més potents de la lliga, i va encaixar la tercera derrota consecutiva. Els blaus sempre van anar a remolc i els canaris, liderats per Antwain Barbour, no es van deixar sorprendre. La nefasta actuació dels col.legiats va perjudicar clarament l'equip de Lleida que va acusar el baix nivell físic d'alguns jugadors. El resultat final, 82-93, expulsa el Plus Pujol de la zona de play-off.

El matx va començar malament pels deixebles d'Edu Torres que van sortir a la pista adormits. El Tenerife ho va aprofitar per situar el 0-7 a l'electrònic i minvar la moral d'un equip molt jove que es presentava al pavelló Barris Nord després de dues derrotes. Les imprecisions constants i l'abús del llençament de tres punts eren factors que perjudicaven al conjunt local que veia com l'avantatge del contrari ja era de nou punts després d'un triple d'Antelo. Alberto Miguel aconseguia posteriorment el primer triple del seu equip i semblava que es començava a controlar la situació. Gimel Lewis, ex-jugador del Tenerife, volia realitzar un bon partit contra els seus antics companys i mostrava als espectadors les seves qualitats: intimidació i rebot. No obstant, els de Rafa Sanz no baixaven el pistó i, gràcies a un triple d'Edu Sánchez, recuperaven rendes de deu punts. Llavors, els visitants augmentaven el nivell en defensa i desarmaven completament el joc del Lleida. D'altra banda, el seu encert triplista era espectacul.lar i no hi havia manera d'aturar els canells de Fráncis Sánchez i Barbour. Amb aquest panorama, l'únic que podien desitjar els catalans era que s'acabés el primer quart. El marcador ja començava a ser insalvable. (12-28) A l'inici del segon assalt, Mendiburu va revolucionar el joc dels seus companys ja que va saber llegir millor el partit que un perdut Quino Colom. Un triple i una gran assistència a Lewis del base badaloní van minimitzar la derrota obligant als tinerfenys a aturar el cronòmetre per demanar un temps mort. Llavors, l'aparició de Christian Maraker va fer molt mal malgrat que Troy DeVries va anotar el seu primer triple de la nit. El jugador suec, que va militar al Plus Pujol la temporada anterior, feia gala del seu efectiu llençament davant la seva antiga afició. Un triple de Sánchez amb una dubtosa falta personal inclosa enfonsava l'equip del Segrià que veia com el rival ja havia aconseguit 17 punts més. Un inspirat Mendiburu assumia responsabilitat en els tirs de tres punts i anotant-los es reafirmava com el jugador més determinant dels lleidatans. Un altre triple, en aquesta ocasió de Miguel, combinat amb un parell d'errors clamorosos de Fráncis Sánchez reanimaven als afeccionats locals que veien factible la remuntada. Però el Plus Pujol no havia de lluitar contra cinc sinò contra set ja que els dos col.legiats van voler convertir-se en els protagonistes de l'encontre evitant que els locals tinguessin opcions de sumar el tercer triomf de la temporada. Un tap legal de Lewis que no va ser assenyalat com a tal, un rigurós 2+1, un evident camp enrera amb passos de sortida inclosos... van ser algunes de les principals jugades desconcertants que van perjudicar el Lleida ja que totes van acabar amb punts de l'estrella visitant, Barbour. El públic, molt enfurismat, va dedicar una sonora xiulada als arbitres que va anar acompanyada per una mocadorada que evidenciava el descontentament de la massa social del Lleida Bàsquet. No obstant, la tendència arbitral no va canviar encara que el resultat s'equilibrà una mica després de les penetracions de Colom. El Tenerife guanyava de tretze punts al descans (42-55) i cal reconéixer que el seu joc havia estat molt superior al d'un oponent molt desencertat en els tirs lliures.

Els locals iniciaven el tercer quart amb una mica més de ganes i es col.locaven a deu punts dels insulars mitjançant un triple de DeVries. Per la seva part, els de Rafa Sanz tampoc s'arronsaven i el pivot americà Hamilton aconseguia punts interiors que el reivindicaven com un dels extracomunitaris més determinants de la competició. Amb el pas dels minuts, les diferències entre ambdos contrincants no minvaven i la desesperació començava a apoderar-se de jugadors com Salva Arco que es perdien enmig de la precipitació i erraven tirs fàcils. Els blaus volien retallar el botí tinerfeny per la vía ràpida i, enlloc d'aconseguir-ho, el que succeïa era que tornava a augmentar després de tres punts d'un treballador Julio González. En ple desconcert lleidatà, el Tenerife celebrava un nou màxim avantatge de vint punts (50-70) que ja no donava opcions a la sorpresa. El rus Dmitry Flis que reapareixia després d'estar dues setmanes lesionat protagonitzava la jugada absurda de la setmana errant un contraatac en que encarava sol l'anella rival. Flis és un dels jugadors dels quals s'espera unes prestacions molt més altes de les que està oferint juntament amb Rafa Hettsheimeir que ha tornat de l'estiu amb excés de pes. El propi jugador brasiler, desaparegut fins al moment, va firmar la darrera cistella del tercer període. (57-73) Els darrers deu minuts van estar marcats pels intents de remuntada infructuosos del Lleida Bàsquet i pel domini de la situació d'un Tenerife que va tornar a demostrar que el seu únic objectiu és l'ascens. Un parcial de 5-0 firmat per Alberto Miguel situava els seus a tretze punts i permetia somniar amb la remuntada. Quan semblava que encara hi havia temps per aconseguir el miracle, els punts de Maraker van ser decisius per tombar el seu ex-equip. Tres tirs lliures transformats per Alberto Miguel (un fet gairebé insòlit tenint en compte el baix percentatge del Plus Pujol en els tirs d'un punt) i un parell de triples d'un endollat DeVries van reduïr a deu el desavantatge. Encara restaven més de dos minuts de joc i DeVries es disposava a anotar el seu sisè triple quan van tornar a aparéixer els encarregats de trencar el partit a la primera meitat: els àrbitres Asier Quintas i David Planells. Van assenyalar-li passos a l'escorta nord-americà i l'emoció s'esfumà. Els tirs lliures finals del millor jugador de la nit, Barbour, van tancar el matx amb el resultat de 82-93 que consolida els canaris a la part alta de la classificació. D'altra banda, el Plus Pujol Lleida es veu obligat a intentar redreçar el rumb a la difícil pista del Valladolid.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (17), Mendiburu (11), Hettsheimeir (7), Miguel (15), Fornas (7), Flis (2), Toledo (7), Arco (0), Lewis (7) i Colom (9).

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (5), Wachsmann (7), Barbour (24), Sánchez (9), Boccia (6), Maraker (13), Antelo (12), Rodríguez (0) i Hamilton (12).

Parcials: 12-28, 30-27, 15-18, 25-20.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

MELILLA - PLUS PUJOL

El Plus Pujol Lleida no ha pogut superar al Melilla Baloncesto i ha encaixat la segona derrota de la temporada (89-76). Els nord-africans han liderat l'electrònic durant molts minuts però els nois d'Edu Torres, liderats per un eficaç Alberto Miguel, han capgirat el resultat al tercer assalt. No obstant, un dubtós tap il.legal de Lewis ha estat protestat pel tècnic visitant i pel propi jugador trinitenc i els col.legiats han assenyalat dues tècniques que han decantat la balança a favor del conjunt local. Cal dir que la diferència final de tretze punts no reflecteix la igualtat que s'ha viscut durant tot el matx encara que els de Ponent han tingut un escull insuperable en els tirs lliures.

El partit començava amb un ritme alt i, ben aviat, Salva Arco inaugurava el marcador amb un triple. Llavors, el Melilla es posava les piles i gràcies a la direcció de Ciorciari i als punts de Victor aconseguia un parcial de 11-2 que ocasionava els primers problemes al Lleida Bàsquet. Després d'un minut de temps mort, els foranis intentaven canviar la dinàmica i ho aconseguien mitjançant un Gimel Lewis que es mostrava intimidatori en defensa i potent en atac. No obstant, la diferència no minvava ja que els homes de Paco Olmos continuaven exhibint uns percentatges molt bons en el tir de tres punts. Hector García demostrava que té un canell molt fi i elevava l'avantatge dels seus fins a la desena de punts. Una cistella de Salva Arco tancava el primer assalt amb el resultat de 23-15. El segon s'iniciava amb dos triples, un per cada equip. Quino Colom intentava repartir assistències als seus companys però la forta defensa del Melilla Baloncesto no deixava espais i, sovint, s'havien d'executar tirs forçats al final de la possesió. Cuthbert Victor continuava fent molt mal al joc interior lleidatà que acusava l'absència de Dmitry Flis, lesionat, en les rotacions. El joc exterior visitant, teòricament superior, tampoc mostrava l'encert habitual i patia molt en defensa ja que jugadors nacionals com García o Ruiz es mostraven molt inspirats. El Plus Pujol necessitava un jugador desequilibrant que assumís responsabilitats i el va trobar en Alberto Miguel. L'escorta càntabre va escalfar el canell anotant un triple que baixava el desavantatge dels deu punts i ja no va fallar cap tir de tres punts en el que restava de matx. El de Laredo, molt actiu, va anotar dos triples més abans del descans que van oxigenar el conjunt d'Edu Torres. Els onze punts de Miguel, tots al segon quart, i l'aportació de Lewis eren el més destacat de l'equip que anava perdent al descans. Per la seva part, els nord-africans destacaven per ser un bloc molt polivalent liderat per un base molt generós assistint, l'argentí Ciorciari. La derrota del Plus Pujol a l'equador de l'encontre, 44-38, era bastant estreta i els espectadors eren conscients de que la remuntada era factible.

Al començament del tercer període es va poder veure la millor versió del Lleida. La lluita i l'entrega, el coratge, un encert devastador desde la llarga distància... totes aquelles qualitats a les que ens té acostumats el conjunt dirigit per Edu Torres van aparéixer. Només va faltar anotar els tirs lliures, la creu del Plus Pujol durant tot el partit. Un 2+1 de Colom i un triple de Miguel van servir per firmar un parcial inicial de 0-6 que registrava l'empat al marcador. Després d'una cistella local, el primer i únic triple de Troy DeVries capgirava el resultat fent esclatar d'alegria la banqueta visitant. El Melilla no volia ser menys i, per desgràcia dels blaus, (en aquesta ocasió van vestir de blanc) mantenia un alt ritme anotador. De totes maneres, l'encert exterior no s'esfumava i dos triples més (el cinqué d'Alberto Miguel i el primer de Quino Colom) preocupaven al tècnic Paco Olmos que observava que les coses no rutllaven com ell havia previst. Però el Melilla Baloncesto es trobaria amb una ajuda inesperada que no era altra que el cèrcol de la cistella on llençava el Plus Pujol els seus tirs lliures. No hi hagué manera d'anotar els dos llençaments de cada tanda i tots els jugadors que van anar a la línia van experimentar l'amarga sensació d'errar un tir franc. El cas més desesperant va ser el de Marcus Vinícius que només va ser capaç d'encistellar-ne un després de disposar de sis oportunitats. Malgrat això, aquest període es va tancar amb igualtat màxima (62-62) després de dos punts de Hettsheimeir. El Plus Pujol Lleida va tornar-se a avançar en el primer minut del darrer quart mitjançant un triple de Mendiburu, l'últim que van encistellar en aquest matx. L'avantatge no es podia conservar ja que, mentres els pivots locals Waleskowski i Victor ensenyaven el seu talent, els del Segrià continuaven protagonitzant una actuació per oblidar en els tirs d'un punt. No obstant, quedaven quatre minuts per disputar-se i el triomf encara estava obert. (75-71) Llavors, van aparéixer els col.legiats per ensorrar les aspiracions lleidatanes. (un fet que, malauradament, ja va sent habitual) Un tap de Lewis a Waleskowski va ser assenyalat com a il.legal quan s'apreciava clarament que la pilota encara no tenia una trajectòria descendent. Com és lògic, Edu Torres va protestar la jugada i va acabar enduent-se una tècnica. Per acabar de rematar la feina, els àrbitres van assenyalar una segona tècnica (aquest cop a Lewis) que va servir per situar els de casa nou punts per sobre del rival. Però això no s'acabaria aquí ja que, després del servei de banda causat per les tècniques, Hector García anotava un triple que deixava el partit vist per sentència. Ja no hi havia temps per capgirar la situació, el mal ja estava fet. Després de noves errades en els tirs lliures, (l'estadística final va ser un trist 6/19) el cronòmetre s'aturà en un injust 89-76 que significava la segona derrota del Lleida Bàsquet en aquesta lliga. D'altra banda, el Melilla va tornar a demostrar que és un dels clars candidats a ocupar els llocs més alts de la classificació.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (4), Huertas (3), Ruiz (7), Ciorciari (9), Santamaría (0), Torres (8), Waleskowski (14), Victor (22) i García (22).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (12), Mendiburu (3), Hettsheimeir (7), Miguel (17), Fornas (0), Toledo (1), Arco (10), Lewis (13) i Colom (13).

Parcials: 23-15, 21-23, 18-24, 27-14.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

PLUS PUJOL - LUCENTUM ALICANTE

El Plus Pujol Lleida no ha pogut superar al Lucentum Alicante i ha encaixat la primera derrota de la temporada (78-81). Els deixebles d'Edu Torres no han jugat al seu millor nivell però han mantingut les opcions de victòria fins al darrer segon tot i enfrontar-se a un clar candidat a l'ascens. La manca d'encert local en el tercer quart, un arbitratge desconcertant i el domini sota els taulers d'Andriuskevicius han estat factors que han impedit la remuntada lleidatana.

Ambdos conjunts han iniciat el matx amb moltes ganes ja que es jugaven continuar invictes una jornada més. Els primers quatre punts han caigut del bàndol alacantí però, ben aviat, Fornas ha estrenat el caseller local amb un triple. Llavors, la situació s'ha equilibrat i els dos rivals han intentat imposar el seu ritme. El Lleida intentava córrer i jugar amb velocitat gràcies a les genialitats de Quino Colom mentres l'Alicante buscava frenar el joc blau mitjançant una dura defensa i uns atacs al límit de la possesió. L'encert de Troy DeVries en el tir exterior provocaria la primera escapada del Plus Pujol. No obstant, els visitants salvarien la situació amb una recuperació de pilota que acabava amb dos punts de Hill que tancaven el primer assalt amb el resultat de 24-20. L'arrencada del segon període era òptima pels locals ja que incrementarien el seu avantatge fins a una màxima diferència de nou punts (29-20) després d'un triple de Salva Arco. Llavors, els d'Óscar Quintana van començar a encistellar desde la llarga distància i, amb un parcial de 0-8, van esborrar la renda local. A partir d'aquest moment, el matx va entrar en una dinàmica de desencert que beneficiava als foranis. Els errors i les imprecisions s'alternaven i només Marcus Vinicius podria anotar pel Lleida en uns tres minuts fatídics del període que servirien per dilapidar el poc avantatge que encara conservaven. L'encert d'Urtasun i Jorge García era clau pel Lucentum que aconseguia arribar al descans guanyant. (37-38)

Després del descans, els afeccionats del Barris Nord van poder veure la pitjor versió dels seus ídols. Tot i que van aconseguir el lideratge de l'electrònic en els primers instants, l'Alicante va mostrar la seva veteranía sabent aprofitar els punts més dèbils del rival. El Plus Pujol Lleida va afluixar en defensa i va perdre excessives pilotes en atac ja que Quino Colom arriscà massa intentant assistències impossibles. Fruït d'això, la diferència alacantina es va anar incrementant sense que els locals poguessin fer res per impedir-ho. Andriuskevicius era l'amo dels taulers i anotava punts i més punts fàcils superant sempre la defensa dels nois d'Edu Torres. Ni Lewis ni Hettsheimeir podien aturar el potencial de l'altíssim jugador lituà i, al final del tercer quart, la derrota semblava inevitable ja que al desavantatge de dotze punts (50-62) s'hi havia d'afegir el desencert en el tir de jugadors clau com Alberto Miguel. No obstant, l'equip lleidatà es caracteritza per lluitar sempre fins al final i el partit d'aquesta jornada no va ser una excepció. Els blaus van començar el darrer parcial amb il.lusió i gràcies als nombrosos rebots ofensius capturats per Gimel Lewis van aconseguir segones opcions que van acabar aprofitant. Els visitants ja no anotaven amb tanta facilitat i el marcador va anar equilibrant-se poc a poc. El lideratge de Quino Colom va ser determinant i les seves penetracions van fer molt mal a la defensa del conjunt blanc. No obstant, algunes decisions arbitrals nefastes durant tota la segona meitat van impedir la remuntada dels del Segrià i van portar la indignació a les grades. El lluminós s'ajustà fins als quatre punts de marge entre els dos contrincants però un triple de García posterior a una falta en atac sobre Fornas no xiulada va tornar a complicar molt la situació. El tercer triple de DeVries va retornar esperançes però les errades en els tirs lliures i la dubtosa actuació dels col.legiats no van permetre la remuntada. En qualsevol cas, l'emoció no va minvar ja que s'entrà al darrer minut de joc amb només quatre punts en contra. Llavors, ni Salva Arco ni Quino Colom van superar la pressió i van acabar perdent l'esfèrica i provocant faltes a la desesperada per aturar el cronòmetre. Per sort, els percentatges dels deixebles d'Óscar Quintana no van ser els més adequats i això va possibilitar que el marcador reflectís un 75-80 a deu segons del so de la botzina. Un triple de Quino Colom, que acabà com a màxim anotador, afegia tensió als tirs lliures següents d'Urtasun ja que encara quedaven dos segons i en bàsquet tot és possible. El jugador navarrés del Lucentum errava el segon tir lliure i Lewis capturava el rebot enmig del nerviosisme de les 2500 ànimes que habitaven el Barris Nord. Alberto Miguel llençava un triple desesperat que buscava la pròrroga però la pilota no va arribar al cèrcol i la derrota quedà confirmada. (78-81) Ara, els blaus hauran d'oblidar la derrota i pensar en el díficil desplaçament a Melilla mentres que els alacantins podran gaudir del liderat en solitari.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (13), Mendiburu (4), Hettsheimeir (12), Miguel (3), Fornas (11), Toledo (2), Arco (9), Lewis (6) i Colom (18).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (10), Cazorla (0), Rejón (2), Llompart (5), Urtasun (17), Andriuskevicius (16), García (12), Hill (6), Weigand (0) i Coppenrath (13).

Parcials: 24-20, 13-18, 13-24, 28-19.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

BEIRASAR ROSALÍA - PLUS PUJOL

El Plus Pujol Lleida ha sumat la segona victòria de la temporada a Santiago de Compostel.la, primer desplaçament de la temporada. Aquest triomf, aconseguit en una de les pistes més complicades de la categoria, ha estat basat en la força del conjunt ja que tots els jugadors de la plantilla lleidatana han aportat punts. No obstant, cal destacar l'exhibició sota els taulers de Gimel Lewis que ha anotat 19 punts i ha capturat 10 rebots. Els deixebles d'Edu Torres han patit al segon quart però han estat superiors al Rosalía durant la resta del matx i el 80-89 definitiu fa justícia als mèrits d'ambdos equips.

El partit s'ha iniciat amb predomini de les defenses sobre els atacs. El conjunt gallec era conscient de l'alt nivell anotador dels catalans i no deixava espais als exteriors del Lleida per tal d'evitar una ratxa triplista que trenqués el resultat. Els visitants tampoc es deixaven sorprendre i Marcus Vinicius s'encarregava de mantenir a ratlla l'estrella del Beirasar Rosalía, Pat Carroll. El primer triple del Plus Pujol, firmat per Troy DeVries, servia per col.locar el 5-9 a l'electrònic e iniciar una ratxa de bon joc que comportaria una màxima renda d'onze punts. El propi DeVries i Lewis eren els més destacats d'aquest primer període que finalitzaria amb un 13-22 molt esperançador ja que els de Félix Muñoz només tenien al grec Georgios Dedas com a arma ofensiva. El segon parcial també començava bé pels interessos del Lleida Bàsquet que s'enlairava fins als catorze punts de diferència després de tres punts de Roger Fornas. La parròquia local patia al veure com els seus es mostraven impotents davant un equip molt seriós i efectiu que fins i tot es permetia el luxe de donar minuts al jove Oriol Jorge. El jugador del planter, totalment integrat a la disciplina del primer equip, no tindria excessius problemes amb els experimentats bases rivals i, fins i tot, encistellaria dos punts de tir lliure. No obstant, el Rosalía va despertar quan va aparéixer Pat Carroll. L'aler americà, un excepcional llençador, va liderar un parcial de 8-0 dels locals que va tornar a donar emoció al matx. Llavors, l'equip de Ponent va començar a perdre la confiança i, fruït d'això, es van malgastar nombroses pilotes que haguéssin pogut ser decisives per marxar als vestidors amb tranquil.litat. L'encert triplista de Carroll, autor de tres triples en aquest segon assalt, es contagiava també a Dedas que deixava clar que té un canell molt fiable. Sota la cistella, el camerunés Harding Nana feia mal a un discret Hettsheimeir. Així, el desavantatge dels compostel.lans anava minvant fins a l'empat a 42 que es registrà al temps de descans. Cal remarcar el debut oficial de Mendiburu amb el Plus Pujol Lleida, causat per la total recuperació de l'esquinç que patia el base badaloní.

L'encontre es va reprendre amb el guió establert per Edu Torres, és a dir, amb triomf lleidatà aconseguit gràcies a l'intensitat defensiva i una bona circulació de l'esfèrica en atac. Un actiu Dmitry Flis aconseguí cinc punts consecutius que situaven el 44-51 al lluminós. Malgrat això, el jugador rus va haver de ser substituït al cometre molt aviat la quarta falta personal. L'equip no ho va acusar i una jugada de 2+1 d'un Lewis impactant va retornar al marcador la diferència de deu punts. El desnivell entre els dos rivals s'incrementaria a tretze després d'un triple d'Alberto Miguel i Quino Colom es dedicava a gestionar aquest avantatge. Com ja havia succeït anteriorment, la balança es va equilibrar quan pitjor pintaven les coses pels de Fontes Sar. Aquest cop no van ser ni Carroll ni Dedas els artífexs de la remuntada, sinò el català Xavi López. Edu Torres va fer sortir a Mendiburu amb la missió de frenar-lo i ho va aconseguir amb escreix ja que la seva alçada va desgastar López que es va veure superat en defensa. A més, el base del Lleida també va fer gala de la seva capacitat per assistir els seus companys. Una passada seva a Rafael Hettsheimeir va significar el 56-68 en el darrer segon del tercer període. Ja en l'últim assalt, la renda es va tornar a eixamplar fins a catorze punts però una falta tècnica favorable al Rosalía va tornar a posar la por al cos dels foranis. Un patiment que va esvair-se després de dos triples anotats per Alberto Miguel i Salva Arco. La potència de Lewis a la zona rival, on superava clarament els seus oponents Fontet i Montañana, no deixava lloc per una possible remuntada local. No obstant, després d'un triple de Colom van tornar a arribar uns minuts d'incertesa que van concluïr amb tres punts més de Dedas que minimitzaven el desavantatge dels seus fins a només sis punts quan restaven menys de dos minuts. Els de Félix Muñoz disposarien d'un parell de possesions per ajustar encara més el partit i posar-lo en un mocador però no va ser així a causa de les errades de Harding i Carroll. Una esmaixada de Lewis va finiquitar la victòria visitant tot i l'expulsió posterior de Dmitry Flis. Finalment, triomf del Plus Pujol Lleida (80-89) que ja comença a pensar en el difícil compromís contra l'Alicante mentres el Beirasar Rosalía se situa al pou de la classificació.

BEIRASAR ROSALÍA: Ramsdell (4), Montañana (1), Vallmajó (6), Nana (14), Dedas (25), López (9), Carroll (20), Cebular (0), Fontet (0), Legasa (1) i Posse (0).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (10), Mendiburu (11), Jorge (2), Hettsheimeir (4), Miguel (10), Fornas (6), Flis (5), Toledo (2), Arco (7), Lewis (19) i Colom (13).

Parcials: 13-22, 29-20, 14-26, 24-21.


Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

PLUS PUJOL - UB LA PALMA

El Plus Pujol Lleida ha començat la temporada amb molt bon peu. El conjunt dirigit per Edu Torres s'ha imposat al UB La Palma amb claredat (97-77) gràcies a una efectivitat altíssima en el llençament de tres punts que posiciona a l'equip blau a la zona més alta de la classificació.

L'equip local ha debutat a la lliga amb un cinc inicial sorpresa ja que el juvenil Ory Jorge estava entre els escollits. Després de la cistella de Kohlmaier, la primera del campionat, el partit va entrar en una dinàmica espessa que va permetre als canaris dominar l'electrònic per últim cop en tot l'encontre. L'aparició de Troy DeVries, amb dos triples, va catapultar el Plus Pujol cap a la primera renda significativa i una recuperació de Marcus Vinicius finalitzada amb dos punts més va obligar a Domingo Rodríguez a demanar temps mort. Aquesta aturada no va servir per esborrar l'encert dels blaus en el tir exterior ja que Fornas i Arco van continuar el recital encistellador amb un parell de triples. El pivot francés Koffi s'encarregava de mantenir viu a l'equip visitant encara que la seva aportació no era suficient per frenar els lleidatans. Algunes cistelles de qualitat de Sebas Arrocha donaven aire al UB La Palma però la diferència al final del primer període continuava sent clara. (27-18) Cal destacar la bona tasca realitzada per Jorge que va desgastar els bases rivals amb la missió de facilitar la feina al seu company de posició, Quino Colom. Al segon quart, va sortir a la pista el brasiler Hettsheimeir. La seva participació va ser vital per ampliar les rendes locals ja que va demostrar una efectivitat insultant en els llençaments propers a l'anella. No obstant, el factor que va desequilibrar la balança va ser el percentatge en els triples ja que mentres els lleidatans traspassaven la xarxa com si es tractés d'una piscina, els canaris s'estavellaven contra el ferro en nombroses ocasions. L'encert d'Alberto Miguel va ser clau per aconseguir el màxim avantatge del matx fins aleshores. (42-25) El tècnic visitant va haver d'aturar de nou el partit i, aquesta vegada, sí que li va sortir bé la jugada. L'equip de La Palma va començar a transformar els triples i a recuperar pilotes enmig d'uns minuts de desordre local que van culminar amb un parcial de 0-12 finalitzat amb una esmaixada de l'austríac Kohlmaier. S'havia deixat escapar una gran oportunitat de trencar el partit i Edu Torres, conscient d'això, va introduïr canvis després d'un minut de temps mort. La diferència havia descendit fins als cinc punts encara que un triple de Marcus Vinicius aportava dosis de tranquil.litat a la parròquia local. No obstant, en la darrera jugada de la primera meitat Ermolinski va assistir a Jönzen que va establir un inquietant 49-43.

El tercer assalt començava de manera immillorable pels del Barris Nord ja que Colom anotava el seu primer triple del duel. No obstant, la situació es va complicar a causa d'una ratxa anotadora de l'americà Matt Shaw, ben secundat per Kohlmaier. El marcador va ajustar-se fins a només dos punts però llavors van aparéixer els galons del Lleida Bàsquet que mai va patir realment per emportar-se el primer triomf de la temporada. Dos triples frontals d'un recuperat Dmitry Flis van elevar la moral lleidatana i els blaus van tornar a carburar a la perfecció. Poc a poc van anar incrementant-se de nou els avantatges a base de tirs lliures. Cal destacar que Ory Jorge va tornar a participar i no només va dirigir l'equip amb sang freda sinò que va anotar un triple molt aplaudit pels pocs afeccionats que omplien les grades. Més tirs lliures i una esmaixada postrera de Hettsheimeir van acabar de minvar les expectatives visitants. El 75-59 que reflexava el marcador a l'inici del darrer parcial deixava clar el signe del matx però el Plus Pujol va continuar la feina fent gaudir els espectadors amb jugades brillants. Una d'elles, una magnífica e inversemblant passada de Colom a Lewis, que va esmaixar sense contemplacions. La festa triplista tampoc havia acabat i DeVries i Arco van encistellar el seu tercer triple de la nit portant a l'equip fins als vint punts de marge. Flis es convertiria en el màxim anotador local després d'un parcial de 5-0 protagonitzat per ell i que incloïa el quinzè i darrer triple dels d'Edu Torres, tot un récord del Lleida a la lliga LEB. El rival estava enfonsat, el resultat decidit... i la típica relaxació no va permetre als vencedors col.locar el tercer dígit al lluminós, un fet que esperaven els gairebé 2000 asistents al feu lleidatà. Finalment, victória plàcida (97-77) amb un il.lusionant 120 de valoració que demostra que aquest equip està cridat a fer coses importants en aquesta lliga que no ha fet més que començar.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (13), Jorge (3), Hettsheimeir (14), Miguel (8), Fornas (9), Flis (16), Toledo (10), Arco (9), Lewis (10), Colom (5) i Domingo (0).

UB LA PALMA: Shaw (7), Canals (2), Koffi (16), Sala (2), Suka (9), Kohlmaier (18), Jönzen (7), Terrell (4), Arrocha (12) i Ermolinski (0).
Parcials: 27-18, 22-25, 26-16, 22-18.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

PLUS PUJOL - CAI ZARAGOZA

Plus Pujol Lleida - CAI Zaragoza

91___---___96

El Plus Pujol Lleida no ha pogut derrotar a l'ascendit Cai Zaragoza i haurà de conformar-se amb la sisena posició de la classificació (91-96). El partit es va haver de decidir a la pròrroga després que Victoriano la forcés amb una penetració a l'últim instant del temps reglamentari. Els lleidatans van oferir una bona imatge acariciant el triomf gràcies als triples finals de Leo Mainoldi però la sort no els va somriure. En cas de victòria, s'haurien adjudicat la cinquena plaça ja que el Tenerife Rural va ser incapaç de superar el Breogan. El matx no va començar gaire bé pels interessos del conjunt d'Edu Torres. El Cai Zaragoza, després de rebre el passadís del rival com a homenatge pel seu ascens a l'ACB, va dedicar-se a mostrar al públic lleidatà la seva qualitat. Les ràpides trancisions de l'equip aragonés els van permetre avançar-se aviat al marcador. Les jugades de Starosta, intimidador sota la cistella, eren determinants i el seu equip s'enlairava fins a marges de deu punts. Quinteros, un excel.lent escorta argentí, i Phillip feien gala del seu talent encara que el Plus Pujol es mantenia viu. Kevin Thompson va entonar-se i esperonà els locals. Cistelles del pivot americà i una major intensitat defensiva van permetre als d'Edu Torres acabar el primer parcial amb un desavantatge no gaire alt. (19-25) El segon període, com ja ha succeït en altres duels al Barris Nord, va ser el més destacat del bàndol casolà. L'afició local, acompanyada d'una gran presència de saragossans que no van voler perdre's el darrer partit del Cai a l'ACB, ajudava els seus ídols a mantenir el canell fi. La bona actuació de Jaume Comas permetia capgirar el partit. Un parcial de 8-0 ha permés al Plus Pujol aconseguir una màxima diferència de nou punts que els donava oxigen per afrontar els minuts següents. En aquest segon quart, cal destacar els triples de Berni Àlvarez i Alberto Miguel. Un encertat Christian Maraker també n'anotaria un. No obstant, Curro Segura demanava temps mort per intentar reconduïr la situació. L'estratègia dels visitants seria efectiva ja que aconseguirien anar-se'n als vestidors amb el partit obert. El 43-39 també es veia amb bons ulls al si de la plantilla blava ja que el Tenerife anava perdent el seu encontre. El panorama inicial del tercer assalt era el mateix i el Lleida consolidava poc a poc el triomf. Però l'orgull del Zaragoza és immens i, encara que no es jugaven res més que l'honor, van reaccionar. Els de Curro Segura, liderats pels tres argentins de la seva plantilla, llimaven l'escàs desavantatge sense oferir cap mostra de debilitat. Un triple de Lescano tornava a avançar el Cai després de molts minuts. Llavors, la pressió començava a aparéixer als jugadors de Torres que acabaven el tercer assalt per darrera al marcador (60-62). El darrer quart seria taquicàrdic pels afeccionats del Lleida Bàsquet que eren conscients de l'importància d'aconseguir el factor pista al play-off. Els vermells han començat bé els deu minuts finals situant un 60-67 molt perillós pels blaus. El gran artífex d'aquest parcial era Cuthbert Victor que demostrava tenir molt bona mà en el tir exterior. Les urgències feien acte de presència mentres els campions de la LEB no es relaxaven i feien jugar els seus millors homes. Un parcial de 5-0 anotat per un actiu Fergerson retornava l'esperança a la parròquia local. De nou Quinteros i Victor intentaven esborrar les remuntades del rival però l'aparició del millor Leo Mainoldi seria determinant. Perdent de quatre punts, l'argentí encistellaria dos triples que capgiraven el marcador despertant un Barris Nord força adormit que començava a corejar el seu nom. Quinteros posava la rèplica immediatament. S'arribaria a l'últim minut amb empat ja que les dues següents anotacions estarien repartides entre el propi Quinteros i Brian Jones. Un rebot ofensiu aprofitat per Darren Phillip semblava decantar el matx pel bàndol aragonés però un altre triple de Mainoldi a trenta segons pel so de la botzina portava el deliri a un pavelló que ja celebrava el triomf. Sobretot, després del tir errat per Quinteros que recollia Alberto Miguel. La falta personal obligada dels visitants sobre Fergerson hagués pogut deixar el matx pràcticament sentenciat però el menut jugador nord-americà va malgastar el segon llençament. Restaven deu segons per jugar-se. Lucas Victoriano va assumir la responsabilitat i no va desaprofitar l'ocasió de forçar la pròrroga amb una penetració ja que cal dir que la defensa lleidatana no va ser bona en la que hagués hagut de ser la darrera jugada. Ja no va quedar temps per a res més però la decepció minvà en saber la notícia de la derrota del Tenerife. Ara només calia imposar-se en el temps suplementari i el play-off començaria a disputar-se al feu ilerdenc. La missió, força complicada, no va ser possible ja que Lucas Victoriano va seguir jugant-se les opcions del Cai amb moltes ganes de demostrar que ell sol era capaç d'endur-se l'última victòria de la lliga regular. Els set primers punts del temps extra van ser seus i el matx va quedar gairebé decidit davant el cansament físic i mental del Plus Pujol. Les precipitacions en atac, sobretot de Fergerson, i decisions arbitrals molt dubtoses no deixaven marge per la reacció. Un triple de Lescano obria una escletxa de vuit punts definitiva a un minut i mig de la conclusió. Un altre triple de Jaume Comas només podria maquillar el resultat ja que els foranis no erraven els tirs lliures. Al final, 91-96 i a pensar en el play-off que s'inicia el proper dimarts. El Cai Zaragoza, a disfrutar d'unes merescudíssimes vacances.

Crònica feta per::: Marc R. C.

BRUESA GBC - PLUS PUJOL

Bruesa GBC - Plus Pujol Lleida

76___---___79

El Plus Pujol Lleida ha aconseguit donar la sorpresa a Sant Sebastià i segueix tenint opcions d'aconseguir el factor pista al primer encreuament de play-off. Els homes d'Edu Torres han disputat un bon partit demostrant que fora de casa juguen amb més tranquil.litat. El marcador sempre ha estat equilibrat però el ritme del joc estava a les mans dels jugadors blaus. No obstant, han hagut de patir ja que el matx no s'ha sentenciat fins que Fergerson ha recuperat una pilota vital en el darrer atac del Bruesa. La victòria dels lleidatans al pavelló del segon classificat ha estat per un ajustat 76-79.
El partit ha començat amb un gran encert exterior i els primers punts d'ambdos equips eren fruït de diversos triples. Un llençament de tres de l'MVP de la lliga, Andy Panko, responia a l'anterior que havia anotat Marcus Vinicius situant el 6-3 a l'electrònic. A continuació, van ser dos especialistes en el tir exterior els que van encertar els seus triples: Alberto Miguel i Issac López. Un altre triple, obra de Schraeder, donava als locals el primer avantatge significatiu. No obstant, un parcial de 0-8 liderat per Vinicius otorgava als blaus la seva primera renda del partit. Llavors, s'entraria en uns minuts d'igualtat en que cal destacar els triples dels bases (Uriz i Comas) i la contundència dels pivots (Doblas i Hettsheimeir). El marcador al finalitzar el primer període, 24-24, era un fidel reflex del que s'estava veient a la plaça de toros d'Illumbe. Els de Lleida continuarien mostrant-se com un grup sòlid al següent quart i s'adjudicarien les primeres cistelles. Arteaga intentava que el seu equip tornés a liderar l'electrònic però el gran estat de forma de Rafa Hettsheimeir ho impedia. Les cistelles del pivot brasiler i les del seu capità, Jaume Comas, incrementaven l'avantatge visitant fins a marges molt propers als deu punts. Pablo Laso es veia obligat a demanar temps mort i la jugada li sortiria bé tot i que la primera cistella després d'aquesta aturada va ser de Fergerson. Fou Hopkins qui assumí els galons i començà a retallar el desavantatge que havien creat els d'Edu Torres. L'ajuda inestimable que va rebre de Panko propicià que el matx s'equilibrés fins al 37-38. Va ser llavors quan els brasilers del Plus Pujol van fer gala del seu coratge i el marcador tornà a decantar-se cap al bàndol forani. Un tir lliure de Comas tancava la primera meitat amb un 39-43 que deixava l'encontre molt obert.Els deixebles de Torres sortien endollats a la represa i aconseguien un 0-5 inicial gràcies a una cistella de Rafael i un triple d'Alberto Miguel. No obstant, els locals s'esforçaven a remuntar el matx i un ex-jugador blau, Salva Arco, s'encarregava d'apropar els seus a un sol punt. Faverani i Panko també es mostraven encertats i el Plus Pujol aguantava el tipus com podia. Amb un intercanvi de cistelles, els lleidatans recuperaven una mica del terreny perdut. Brown llimava de nou el desavantatge del seu equip mitjançant dos tirs lliures i, posteriorment, Faverani capgirava el marcador. Els darrers punts del tercer quart eren de Mainoldi que situava un 56-57 que presagiava taquicàrdies a la grada. L'últim dels parcials començava amb l'inspiració de Christian Maraker. Dos bàsquets del suec (el primer una bonica cistella a anella passada) retornaven els cinc punts de renda al conjunt català. A continuació, els afeccionats del Bruesa veien punts del seu equip però també del rival i les diferències es bellugaven de manera molt poc ostensible. Cal destacar les jugades de 2+1 de Panko i Mainoldi. Després d'uns minuts en que ambdos plantilles cometrien nombroses errades, Uriz anotava un triple que donava oxigen als seus companys ajustant al màxim el resultat. L'alegria dels bascos arribaria poca estona més tard ja que Panko avançava el Bruesa amb un altre llençament perimetral. Després d'una cistella d'Alberto Miguel i una altra d'un clarivident Panko, Hopkins clavava un triple lateral al límit de la possesió. La jugada, a menys de quatre minuts per la conclusió, col.locava al lluminós el resultat de 74-70. Aquestes circumstàncies haurien enfonsat el Lleida dels darrers partits a casa, aquell equip que ha jugat tensionat i angoixat per la por a perdre. Però en aquesta ocasió, la manca de pressió i el fet de jugar lluny del Barris Nord serien factors aliats pels blaus. L'aparició d'Alberto Miguel seria una altra de les claus del triomf final. El matx tornava a registrar l'empat després d'una cistella de l'escorta càntabre i una altra de Rafael aprofitant un contratac. Perdent de dos punts, Alberto Miguel se la jugava amb un triple que traspassava l'anella i retornava el comandament al conjunt foraster quan ja no restaven ni dos minuts pel desenllaç. Panko no tenia la mateixa sort que Alberto en la següent possesió i el Plus Pujol tenia l'opció d'encarrilar l'encontre de manera gairebé definitiva però les presses de Fergerson, excessivament individualista, propiciaven la recuperació de pilota local. Els àrbitres xiularien tres segons en zona i el 76-77 es mantindria a 37 segons del final. Coses del destí, seria Fergerson qui donaria el pas definitiu cap a la victòria i no pas Alberto Miguel com semblava. El de Laredo no transformaria el que semblava el darrer atac del Lleida Bàsquet i Uriz recollia la pilota decisiva a deu segons del final. Tocava patir i totes les mirades estaven fixades en el moviment de la pilota. Llavors, el base del Bruesa va patir l'infortuni de relliscar i un fugaç Fergerson, amb tota la velocitat de la seva ànima, va endur-se la pilota i va encistellar sense oposició el definitiu 76-79. Ja no hi hagué temps per a més i els d'Edu Torres segueixen amb opcions d'acabar la lliga cinquens. Per la seva part, els de Pablo Laso s'acomiaden de les remotes possibilitats de guanyar la LEB i es centraran en mantenir el segon lloc.

Crònica feta per::: Marc R. C.