domingo, 26 de octubre de 2008

CB VALLADOLID - PLUS PUJOL


El Plus Pujol Lleida va retornar al camí de les victòries al superar el Valladolid (87-90), equip que l'any passat militava a la lliga ACB i que enguany té l'ascens com a objectiu. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar les seves millors virtuts i gràcies a un tercer quart perfecte van aconseguir un avantatge decisiu. No obstant, els locals van aprofitar uns minuts de relaxació del conjunt lleidatà per protagonitzar una remuntada que va provocar uns minuts finals plens de patiment. Cal destacar els 25 punts anotats per Troy DeVries (amb 6/8 en triples) i la genial direcció del badaloní Mendiburu.

El matx, disputat al pavelló de Pisuerga, va començar amb un triple de DeVries que presagiava una tarda ideal de l'escorta nord-americà. A partir d'aquí, l'encontre es va caracteritzar per una forta igualtat entre els dos contrincants que anaven intercanviant cistelles. L'encert en el tir exterior era alt d'ambdos conjunts i això provocava alternàncies al marcador. Un triple de Fornas donava avantatge als foranis mentres que un de Ruikis en donava als casolans. Llavors, el propi Ruikis monopolitzava els atacs del seu equip amb efectivitat ja que sumaria un parell de triples més. Els val.lisoletans guanyaven de cinc (17-12) però aviat s'hauria invertit de nou el lluminós gràcies a les penetracions de Mendiburu i al segon triple de DeVries. Posteriorment, Pavlidis agafaria el relleu de Ruikis en la tasca de foradar l'anella lleidatana desde la llarga distància malgrat que Mendiburu portava el ritme del partit mitjançant una direcció molt segura i unes assistències plenes de precisió. El base del Plus Pujol regalaria a Hettsheimeir la darrera cistella del primer quart que suposava un just empat a 25. El segon període va començar amb la mateixa igualtat però amb una lleugera disminució de l'encert dels dos rivals. L'aler-pivot rus Flis aportava defensa i anul.lava el potencial de jugadors locals com Battle o Baldo. No obstant, això el forçava a cometre faltes i aviat hauria de retornar a la banqueta amb tres personals a l'esquena. Però si un jugador podia desequilibrar la balança aquest era l'endollat Troy DeVries. L'excel.lent llençador del Lleida aconseguia dos triples més que el catapultaven com a màxim anotador del matx. L'alta efectivitat dels homes de Porfirio Fisac en els tirs lliures no donava treva als d'Edu Torres fins que, gràcies a un triple de Marcus Vinicius, van poder avançar-se després de bastants minuts. (47-49) Quedaven molt pocs segons per arribar al descans però no es va poder conservar aquesta mínima renda a causa d'una postrera cistella de Battle, desaparegut fins aleshores.

El tercer quart començava amb equilibri total però un letal DeVries s'encarregava de trencar aquesta igualtat amb cinc punts consecutius que aportaven un petit avantatge (49-54) que s'incrementaria una mica més després d'un triple frontal de Roger Fornas. L'aparició en atac de Gimel Lewis, col.losal en defensa durant tot el duel, servia per obrir escletxes e inquietar la banqueta local. El conjunt morat no trobava l'encert que havia tingut en la primera meitat i es perdia enmig de possesions llargues que sempre finalitzaven amb tirs forçats. En canvi, DeVries continuava tenint el canell calent i afusellava el cèrcol rival anotant el seu sisè triple que significava una renda superior als deu punts. Els de Fisac, ferits en l'orgull, van intentar reaccionar i gràcies a l'aportació del seu jugador estrella, Robert Battle, van anar escurçant les diferències. Un triple de Dumas va establir un preocupant 60-65 que va precedir un conjunt d'errades mutues encara que el primer triple d'Alberto Miguel va retornar la tranquil.litat a la banqueta blava. A continuació, un efectiu Flis també aconseguí la primera cistella de tres punts i el desavantatge del Valladolid tornà a superar la desena. Els minuts passaven i el tercer parcial arribà a la seva fi amb un resultat (62-73) esperançador pel Plus Pujol Lleida i nefast pels castellans que havien disputat un tercer quart per oblidar. A l'inici dels deu minuts definitius, la situació no va variar i els val.lisoletans van cometre gran quantitat d'errades que van comportar que, en lloc de minimitzar-se, la derrota encara s'ampliés més a favor del conjunt català. Un triple de Salva Arco, l'únic especialista en aquesta faceta que encara no n'havia transformat cap, augmentava a catorze la renda i DeVries i Hettsheimeir s'encarregaven d'ampliar-la a setze. Llavors, el Plus Pujol tocaria sostre i entraria en una dinàmica excessivament conservadora que no l'afavoriria gens. Els deixebles de Porfirio Fisac, ben dirigits per Xavi Puyada, començaven a tutejar el Plus Pujol i l'electrònic reflectia un triomf lleidatà cada cop més ajustat. El parcial favorable als jugadors del Pisuerga va ser molt contundent (17-3) i, durant quatre minuts, els visitants només van ser capaços de sumar tres punts (firmats per Miguel). Després de dos tirs lliures aprofitats per una “bèstia” sota els taulers com Battle, el marcador va reflectir un inquietant 79-85. El Lleida s'havia relaxat i ara es veia entre l'espasa i la paret; les ànimes blaves estaven plenes de nervis, molts nervis... i després d'un parell de cistelles de Chris Hernández i Puyada, la situació es va tornar insostenible ja que el marcador era de 83-85 i els locals disposaven dels ànims d'una afició entregada i d'uns col.legiats bastant casolans. Mendiburu va reclamar la pilota i va assumir la responsabilitat de forçar faltes personals. Però només va poder anotar 2 dels 4 tirs lliures que va intentar i s'arribà als darrers trenta segons amb un emocionant 84-87. Una dubtosa falta en atac xiulada a Mendiburu va propiciar que els de casa disposessin d'una jugada per forçar la pròrroga. Afortunadament pels de Ponent, Dumas no va gestionar correctament aquest decisiu atac i Alberto Miguel recuperà una pilota d'or. Lewis visitava la línia de personal i tothom sap que no és un jugador fiable en aquest apartat del joc. No obstant, va silenciar les grades del Pabellón Pisuerga anotant els dos tirs de la sèrie. En qualsevol cas, el Valladolid és un club especialista en remuntades i Van Lacke ho va certificar encistellant un desesperat triple a dos segons de la botzina. DeVries, autor de 25 punts, va errar el primer tir lliure que intentà i totes les pors van sobrevolar per la ment dels jugadors d'Edu Torres. El segon intent de tir lliure sí que va entrar i Van Lacke no fou capaç de realitzar el miracle sobre la botzina. Finalment, victòria visitant patida però molt justa (87-90) que provoca que ambdos equips es trobin a la zona mitja de la classificació amb un balanç de 3-3.

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (9), De la Fuente (4), Hernández (6), Puyada (15), Martínez (0), Pavlidis (6), Ruikis (9), Battle (15), Baldo (12) i Dumas (11).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (25), Mendiburu (15), Hettsheimeir (8), Miguel (6), Fornas (8), Flis (8), Toledo (3), Arco (5), Lewis (12) i Colom (0).


Parcials: 25-25, 24-24, 13-24, 25-17.


Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

No hay comentarios:

UNA PÀGINA DE www.lleidabasquet.blogspot.com

UNA PÀGINA DE www.lleidabasquet.blogspot.com
www.lleidabasquet.blogspot.com i www.croniqueslleidabasquet.blogspot.com
coches usados