sábado, 22 de noviembre de 2008

PLUS PUJOL - GANDÍA


El Plus Pujol Lleida ha fet vàlids els pronòstics i s'ha imposat al cuer de la categoria (96-80), un Gandía Bàsquet que ha ofert resistència a la primera meitat però que s'ha desfet després del descans. Els nois d'Edu Torres han tornat a basar el seu triomf en l'eficàcia en els triples malgrat que han patit desde la línia de tirs lliures, un fet molt habitual en aquest inici de lliga. L'impecable direcció de Quino Colom unida a la seguretat de DeVries en el llençament van ser esculls insuperables pel conjunt valencià que, no obstant, va millorar la imatge de setmanes anteriors.

Els deixebles de Víctor Rubio, que arribaven a Lleida amb nombroses baixes, van començar el matx amb les idees molt clares ja que sabien que havien de jugar un partit perfecte per poder plantar cara als blaus. Fruït d'això van aconseguir un primer avantatge (3-6) gràcies a sis punts consecutius que contrastaven amb el triple inicial d'Alberto Miguel. El principal artífex del bon inici del conjunt visitant era el jove base búlgar Avramov que amb hàbils penetracions assumia la responsabilitat de suplir les absències d'Óscar González i Matías Ibarra. Jason Robinson també es mostrava força inspirat i mantenia a ratlla als lleidatans. Llavors, el partit va entrar en una fase plena d'imprecisions i els de Gandía se'n beneficiaven. El Plus Pujol tampoc deixava que el rival li guanyés massa terreny i amb l'aparició de DeVries, autor de dos triples consecutius, va equilibrar el marcador. Els de la Safor, mitjançant el seu joc intel.ligent, van obtenir de nou una renda de quatre punts. El treball de Lewis i Hettsheimeir sota els cèrcols va propiciar que la diferència sigués mínima a la fi del primer assalt. (23-24) Al segon, el conjunt forani va acusar la manca de bases i un escorta (Robinson) va haver de realitzar aquesta tasca. De totes maneres, no van ressentir-se'n en excés i el matx continuava estant molt igualat. La direcció de joc dels blaus era netament superior amb un Quino Colom
endollat desde la llarga distància i caracteritzat per la seva habitual explosivitat però les diferències no reflectien aquesta superioritat. L'intercanvi de cistelles era constant i gairebé proporcional a l'intercanvi d'errades, un fet que afavoria l'equip més limitat tècnicament. Els de Víctor Rubio procuraven donar una velocitat mínima a la circulació de la pilota per tal d'impedir els atacs ràpids del Plus Pujol, capaços de trencar el partit. Ho van aconseguir per moments però les accions defensives de Gimel Lewis van forçar moltes recuperacions de pilota que els d'Edu Torres no van desaprofitar remuntant el resultat del lluminós. Un triple del càntabre Alberto Miguel situava un 36-32 que suposava el màxim lideratge de l'encontre del conjunt blau. Els valencians no es van ofuscar i van tallar l'enlairament local amb una acceptable defensa. Al descans, el partit estava molt obert (42-38) tot i que es presagiava que el Lleida s'emportaria el triomf quan al rival li passés factura el cansament.

Després d'un espectacle organitzat pel Club Banyetes, es va reprendre el partit amb un tercer quart que va resultar clau per desfer les il.lusions d'un rival que haurà de treballar molt per assegurar una permanència que enguany serà molt cara. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar la seva millor cara als afeccionats amb trancisions ràpides imparables per un apàtic Gandía. Només Howard Brown, jugador que va flirtejar amb el Lleida Bàsquet aquest estiu, podia sostenir el seu equip ja que va saber seleccionar molt bé els tirs que executà. L'americà va voler convertir la situació en un duel entre ell i el seu oponent més directe, Salva Arco. Malgrat el bon partit de Brown, l'aler del Plus Pujol va guanyar clarament la partida amb penetracions inversemblants i un triple que va servir per obtenir una vital renda d'onze punts. Els del Barris Nord són inabastables quan es troben en estat de gràcia i, en especial, quan Colom és el centre d'operacions pel que passen tots els atacs lleidatans. Un espectacul.lar triple de DeVries va encarrilar encara més la sisena victòria i Lewis va seguir enamorant el públic amb la seva contundència en atac i en defensa. Una acció individual d'Alberto Miguel va tancar el tercer període amb el resultat de 71-55 que era força lògic tenint en compte els condicionants del rival. L'últim parcial va ser un tràmit encara que els de Gandía van trobar un gran aliat en la figura de Zan Vrecko. Els triples de l'escorta eslovè van impedir que el seu equip marxés de les terres de Ponent amb una victòria molt més abultada. En qualsevol cas, cal dir que els casolans no van patir pel triomf en cap moment i van fer allò que van voler amb un rival que es defensava com podia de l'allau ofensiva de l'adversari. Quino Colom, el jugador més valorat del partit, va col.laborar en el “show” posterior de DeVries que, després d'anotar el seu quart triple de la nit, va demostrar que és un jugador molt complet i no només un tirador. En aquests minuts finals va intentar quatre entrades a cistella, algunes molt plàstiques, i totes van acabar foradant la xarxa. Així, el nord-americà va finalitzar la seva actuació amb 20 punts que tornen a confirmar que adquirir els seus serveis ha estat un gran encert. Vrecko, jugant-se totes les pilotes que arribaven als seus dominis, va aconseguir una idèntica xifra de punts però les sensacions que transmeten ambdos jugadors són oposades. L'únic alicient era veure si el marcador activaria el tercer dígit i s'hagués complert si el Plus Pujol Lleida no hagués pecat de voler donar un excessiu espectacle o hagués mostrat més solvència en la que, casualment, és la seva millor arma: els triples. Finalment, l'única cistella d'un gris Dmitry Flis va tancar el partit amb un 96-80 que situa el conjunt d'Edu Torres entre els millors (són quarts en solitari a la classificació) i el de Víctor Rubio (podria dimitir en les pròximes hores) en el fanalet vermell.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (20), Mendiburu (5), Hettsheimeir (3), Miguel (12), Fornas (2), Flis (2), Toledo (10), Arco (14), Lewis (12) i Colom (16).

GANDÍA BÀSQUET: Avramov (10), Zagorac (10), Miller (8), Vrecko (20), Evora (2), Rodríguez (0), Robinson (19), Hidalgo (0) i Brown (11).

Parcials: 23-24, 19-14, 29-17, 25-25.


Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

sábado, 15 de noviembre de 2008

FORD BURGOS - PLUS PUJOL


El Plus Pujol Lleida ha pogut celebrar la tercera victòria consecutiva després de patir fins al darrer segon d'un partit que va ser molt vistós i emocionant. El Ford Burgos, animat pels afeccionats del Plantío, va realitzar un bon matx tenint clares opcions de guanyar però va haver de resignar-se a causa de l'espectacul.lar encert dels visitants en els tirs de tres punts. Els nois d'Edu Torres van anotar-ne 17, una quantitat gens habitual. No obstant, la defensa lleidatana no va fer acte de presència i els interiors burgalesos ho van aprofitar per lluïr-se. El resultat definitiu (95-97) demostra a simple vista que el partit va ser molt atractiu pel públic encara que, segurament, els entrenadors (principalment Andreu Casadevall) no van gaudir tant.

Els de Lleida van iniciar el partit de manera immillorable ja que van sortir a la pista amb molta concentració i sense deixar respirar a un rival que arribava a la cita amb la moral pels núvols. Només començar, un parcial de 0-9 que evidenciava que els visitants no venien a la capital castellana a passejar-se, va obligar a Casadevall a consumir el seu primer temps mort. Rafael s'apoderava de l'anella rival i esmaixava totes les pilotes que li arribaven a les mans. D'altra banda, sorgia l'habitual encert exterior que resulta inabastable pels rivals. Cal destacar a Dmitry Flis que es va destapar com un especialista en aquesta faceta del joc. Ben aviat, el rus ja n'havia anotat un parell i l'avantatge dels seus començava a ser clar. (4-16) Llavors, el Burgos va reaccionar i minimitzà les diferències gràcies al gegantí Neznad Sinanovic. El Plus Pujol tampoc baixava el pistó i Flis es confirmava com a màxim anotador del primer quart amb 14 punts que presagiaven una actuació insòlita de l'aler-pivot malgrat que va acabar diluint-se amb el pas dels minuts i només va poder celebrar tres punts més. Amb un altre triple seu, els foranis aconseguien una màxima renda de tretze punts que els locals van intentar salvar mitjançant Lorant i Bennerman. El sisè triple lleidatà, obra de Quino Colom, va tancar un primer quart perfecte (22-33) que feia pensar que no seria complicat endur-se el premi. Però els que creien això s'equivocaven. Els del Plantío van treure's la son de les orelles i van començar a esborrar el treball dels de Ponent. Era clar que mancava una major intensitat defensiva ja que els pivots del Ford Burgos van fer el que van voler a la zona. Especialment, el búlgar Lorant i el bosnià Sinanovic que té l'honor de ser l'home més alt de la lliga. Poc a poc van anar llimant el desavantatge malgrat que els constants triples del Plus Pujol evitaven una remuntada més ostensible. En aquest segon període és remarcable l'actuació de Troy DeVries que va deixar el públic bocabadat amb tres triples gairebé consecutius. Malauradament pels interessos d'Edu Torres, l'oponent sempre oferia una resposta a les brillants accions visitants i així era impossible aconseguir una renda que els donés tranquil.litat. El quart i últim triple de Flis tallava uns minuts de clar domini local però una antiesportiva tornava a oxigenar els burgalesos que es situaven a un sol punt de l'adversari al límit del descans. Un desaparegut Gimel Lewis encara tindria temps d'esmaixar una de les poques pilotes que li van arribar per tancar una primera meitat òptima en atac però deficient en defensa (48-51).

Els deixebles d'Andreu Casadevall volien el control del partit i el van aconseguir durant un tercer quart en que van arribar a dominar per sis punts. Un altre cop va ser el triple el millor aliat dels del Segrià i els ajudà a sobreviure en uns minuts en que van patir a causa de les ràpides transcisions dels casolans. Quino Colom va assumir la responsabilitat i, com tot l'equip, va mostrar una solvència impressionant en els tirs exteriors. Va encistellar-ne tres desde més enllà de l'àrea de 6,25 que van servir per contrarestar els punts que el Burgos anotava dins de la pintura. Però els de Castella i Lleó no només feien mal sota els cèrcols sinò que també es mostraven força endollats al perímetre, especialment Diego García. Després d'una contundent esmaixada de Sinanovic (amb falta personal inclosa) van assaborir un màxim avantatge (66-60) que semblava debilitar l'ànim lleidatà. No va ser així ja que Alberto Miguel va fer valer els galons de capità i, gràcies a la seva explosivitat i encert, el matx va tornar a registrar la igualtat absoluta. El Plus Pujol va tornar a encaixar cinc punts consecutius abans que Salva Arco rectifiqués una mica la situació amb una penetració que va tancar el tercer assalt amb tot per decidir (74-71) però amb el regust amarg de no haver pogut mantenir la còmoda renda de l'inici. El Lleida va sortir molt més concentrat al darrer període i va mantenir a ratlla el seu adversari que, aquest cop, es va trobar una defensa més consistent. Amb el marcador empatat, una recuperació de pilota de l'incansable Marcus Vinícius va propiciar que els d'Edu Torres tornessin a liderar l'electrònic. A continuació, un triple d'Alberto Miguel situava un 76-81 que invitava a l'optimisme encara que LoGrippo va retornar el triple immediatament. Quedaven cinc minuts per disputar-se i l'encontre estava tan equilibrat que no era gens segur apostar per un dels dos conjunts. Els locals van anar llimant les estretes diferències mitjançant el seu poder interior i amb la col.laboració dels seus afeccionats van aconseguir avançar-se de nou. (87-85) Llavors, va ser providencial l'aparició de Hettsheimeir que va transformar un rebot ofensiu en un 2+1. El moment era molt crític i qualsevol errada es podia pagar cara però Alberto Miguel no va desaprofitar l'oportunitat d'anotar un triple molt celebrat per la banqueta visitant. No obstant, en un partidàs com aquest no hi ha jugadors porucs i a Corrales no li tremolà el canell a l'hora d'efectuar el tir de tres que va reestablir l'igualtat. (91-91) S'entrava al minut definitiu amb una safata de Troy DeVries (91-93) que Corrales no va poder retornar ja que li van assenyalar falta d'atac en l'intent. El Plus Pujol Lleida havia d'anar a la línia de tirs lliures amb la missió de sentenciar el triomf però ja se sap que enguany l'equip està tenint problemes en aquesta faceta del joc. El càntabre Alberto Miguel, molt segur en aquesta distància, va errar un dels llençaments i el Burgos va tenir una possesió per buscar l'empat a trenta segons de la botzina però van perdre el control de l'esfèrica. Llavors, dos tirs lliures anotats per cada equip (DeVries pels catalans i LoGrippo pels castellans) i una absurda pèrdua de pilota en un servei de banda que hagués pogut suposar la derrota a un Plus Pujol que va pecar de joventut e inexperiència en aquesta acció. (95-96) Restaven uns cinc segons i DeVries no es podia permetre errar si volia assegurar la victòria. No va ser així i l'anella va escopir el segon intent. Diego García va recórrer la pista deixant anar una “bombeta” que, en cas d'entrar, hagués conduït el partit a la pròrroga. Finalment, un 95-97 molt treballat que permet als lleidatans escalar posicions a la classificació i empatar amb els de Casadevall que també van demostrar ser un equip a tenir en compte.

FORD BURGOS: Lorant (15), García (15), Gruber (6), Sanmartín (11), LoGrippo (13), Gómez (2), Bennerman (7), Sinanovic (17), Mena (0) i Corrales (9).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (14), Mendiburu (3), Hettsheimeir (15), Miguel (19), Fornas (0), Flis (17), Toledo (8), Arco (4), Lewis (3) i Colom (14).

Parcials: 22-33, 26-18, 26-20, 21-26.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

viernes, 7 de noviembre de 2008

PLUS PUJOL - LEÓN


El Plus Pujol Lleida ha aconseguit la segona victòria consecutiva contra un equip rescién descendit de la lliga ACB, el Grupo Begar León. (82-71) La primera meitat del partit ha estat molt ensopida ja que el Lleida, molt desencertat desde la llarga distància, ha jugat al ritme lent i contemporitzador que ha marcat el conjunt visitant que no ha acabat de demostrar ser un aspirant a retornar a la màxima categoria. Els nois d'Edu Torres n'han tingut prou amb un tercer quart espectacul.lar per desfer-se dels lleonesos però cal dir que qualsevol equip s'hagués descomposat davant l'exhibició de joc dels locals en aquest període de somni que va concluïr amb un rotund 37-17. Els últims minuts no passaran a la història ja que només van servir per confirmar a Quino Colom com a millor assistent de la jornada.

El Plus Pujol va iniciar el matx amb excessives precipitacions en atac. Semblava que es volia decidir l'encontre per la vía ràpida quan l'enfrontament no havia fet altra cosa que començar ja que només es buscava anotar desde més enllà de l'àrea de triple. DeVries, molt endollat en l'anterior jornada, no veia l'anella amb claredat però ho va continuar intentant amb insistència i això el va portar a començar amb un 0/4 que no és gens habitual en un tirador tan eficaç com ell. Però l'escorta americà no era l'únic jugador desencertat perquè altres companys seus com Fornas o Colom també van capficar-se en el llençament de tres punts i van patir la mateixa sort. Entremig d'aquests errors i d'alguna cistella interior de Mendiburu (va obrir el caseller de punts local) o Lewis, el León anava agafant avantatges sense fer massa soroll. Dirigits per l'incombustible Juanjo Bernabé, els deixebles de Javi De Grado van arribar a gaudir d'una renda de nou punts a les acaballes del primer parcial. L'intimidació interior de Leiva i els punts exteriors de l'explosiu Gilbert van ser claus pels foranis que van veure com la darrera cistella del quart l'anotava el bàndol contrari per mitjà de Quino Colom. (14-21) Les indicacions posteriors d'Edu Torres no van tenir l'efecte desitjat i el partit va continuar per la mateixa direcció, és a dir, atacs on el triple era la prioritat i gairebé l'única arma. El resultat no va ser diferent que al primer assalt i el nefast percentatge (0/9) va passar a ser horripilant (0/12) després d'errades de Flis i Vinícius. Per sort, els visitants es van mostrar apàtics en atac i no van saber aprofitar el baix nivell dels del Segrià. A la tretzena va anar la vençuda i, per fí, va entrar el primer triple gràcies a Roger Fornas. En aquest moment es va produir un punt d'inflexió i el Lleida va tornar a ser aquell equip alegre que li agrada córrer i fer transicions ràpides després de bones defenses. Fruït d'això van arribar dos triples més d'Alberto Miguel i del propi Roger Fornas, obstinat en encarar l'anella desde la llarga distància. Així, els del Barris Nord van obtenir el control del marcador (27-23) malgrat que el Grupo Begar León va aplicar-se en allò que millor sap fer, defensar, i tornà a liderar el lluminós. Les idees blaves van apagar-se i no van poder arribar amb victòria al descans (28-29) tot i que el desavantatge era molt curt i es podia donar per satisfactori tenint en compte els paupèrrims percentatges que havien exhibit fins aleshores. Només calia mirar el resultat per saber que el nivell dels dos primers quarts era més propici per adormir-se que per engrescar els pocs afeccionats que omplien les grades. No obstant, tot va canviar a la represa. El Plus Pujol Lleida de la segona part no es va assemblar en res al de la primera i, curiosament, el gran llast que havien tingut (els triples) va transformar-se amb el factor que va trencar el matx. El tercer quart dels locals va ser genial, espectacul.lar, estratosfèric, magnífic... és evident que resulta difícil definir amb adjectius els deu minuts en que els lleidatans van enfonsar el rival. El talent dels jugadors d'Edu Torres va aparéixer i el públic va deleitar-se amb les jugades espectacul.lars dels seus ídols, dirigits magistralment per l'andorrà Quino Colom que va fer el que va voler amb els bases de l'equip contrari. El parcial, digne de ser enregistrat, va ser de 37-17 i en ell es va poder veure tot tipus d'accions de qualitat. Els triples ja van entrar (6/8 en aquest període) i, ben aviat, l'avantatge ja era de deu punts gràcies a l'aportació d'Alberto Miguel que va encistellar un triple i va concluïr amb dos punts a anella passada un magnífic servei de Mendiburu desde el seu propi camp. El Grupo Begar León va continuar jugant amb el mateix ritme e intensitat que al primer temps i, aquest cop, l'estratègia no fou encertada ja que el rival no es contagià d'aquest joc i el que va succeïr va ser que els visitants no van poder fer res per aturar al millor atac de la lliga. L'aparició del rus Dmitry Flis va ajudar el conjunt de Ponent a mantenir el potencial en el joc interior i després d'un meravellós alley-oop de DeVries i Arco, la diferència ja era de quinze punts. La desesperació lleonesa va arribar a ser tan gran que el seu tècnic va ser castigat amb una tècnica a causa d'una irada protesta als àrbitres. La situació va ser aprofitada per Troy DeVries que va assolir cinc punts consecutius tot i no tenir el seu millor dia en els tirs de camp. Un desequilibrant Colom va tancar el millor quart del Plus Pujol d'aquesta temporada amb una “bomba” digna del millor Joan Carles Navarro. (65-46) Amb el signe del partit vist per sentència, l'últim període va ser un tràmit que els foranis van utilitzar per maquillar la seva imatge. Els joves jugadors del Lleida Bàsquet van pecar de voler adormir el joc fins a la botzina final i, com ja va succeïr en la jornada anterior, van patir algun ensurt encara que la situació no va arribar a complicar-se mai a causa de l'inoperància ofensiva del León que va trobar a faltar jugadors com Báez o Stacey que van passar desapercebuts. Quino Colom, autor de set assistències, va crear tanta impotència en l'adversari que va forçar un parell d'antiesportives que van acabar de finiquitar un partit que ja estava decidit després de dos triples laterals de Marcus Vinícius. Finalment, tres punts de Rocchia van establir el resultat de 82-71 que provoca que ambdos equips presentin un balanç de 4-3 que els manté a la zona mitja-alta de la classificació.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (7), Mendiburu (3), Hettsheimeir (4), Miguel (10), Fornas (11), Flis (9), Toledo (7), Arco (8), Lewis (11) i Colom (12).

GRUPO BEGAR LEÓN: Gilbert (14), Bernabé (9), Bradshaw (12), González (9), Calvo (0), Stacey (5), Leiva (12), Rocchia (8) i Báez (2).

Parcials: 14-21, 14-8, 37-17, 17-25.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

UNA PÀGINA DE www.lleidabasquet.blogspot.com

UNA PÀGINA DE www.lleidabasquet.blogspot.com
www.lleidabasquet.blogspot.com i www.croniqueslleidabasquet.blogspot.com