domingo, 26 de octubre de 2008

CB VALLADOLID - PLUS PUJOL


El Plus Pujol Lleida va retornar al camí de les victòries al superar el Valladolid (87-90), equip que l'any passat militava a la lliga ACB i que enguany té l'ascens com a objectiu. Els deixebles d'Edu Torres van mostrar les seves millors virtuts i gràcies a un tercer quart perfecte van aconseguir un avantatge decisiu. No obstant, els locals van aprofitar uns minuts de relaxació del conjunt lleidatà per protagonitzar una remuntada que va provocar uns minuts finals plens de patiment. Cal destacar els 25 punts anotats per Troy DeVries (amb 6/8 en triples) i la genial direcció del badaloní Mendiburu.

El matx, disputat al pavelló de Pisuerga, va començar amb un triple de DeVries que presagiava una tarda ideal de l'escorta nord-americà. A partir d'aquí, l'encontre es va caracteritzar per una forta igualtat entre els dos contrincants que anaven intercanviant cistelles. L'encert en el tir exterior era alt d'ambdos conjunts i això provocava alternàncies al marcador. Un triple de Fornas donava avantatge als foranis mentres que un de Ruikis en donava als casolans. Llavors, el propi Ruikis monopolitzava els atacs del seu equip amb efectivitat ja que sumaria un parell de triples més. Els val.lisoletans guanyaven de cinc (17-12) però aviat s'hauria invertit de nou el lluminós gràcies a les penetracions de Mendiburu i al segon triple de DeVries. Posteriorment, Pavlidis agafaria el relleu de Ruikis en la tasca de foradar l'anella lleidatana desde la llarga distància malgrat que Mendiburu portava el ritme del partit mitjançant una direcció molt segura i unes assistències plenes de precisió. El base del Plus Pujol regalaria a Hettsheimeir la darrera cistella del primer quart que suposava un just empat a 25. El segon període va començar amb la mateixa igualtat però amb una lleugera disminució de l'encert dels dos rivals. L'aler-pivot rus Flis aportava defensa i anul.lava el potencial de jugadors locals com Battle o Baldo. No obstant, això el forçava a cometre faltes i aviat hauria de retornar a la banqueta amb tres personals a l'esquena. Però si un jugador podia desequilibrar la balança aquest era l'endollat Troy DeVries. L'excel.lent llençador del Lleida aconseguia dos triples més que el catapultaven com a màxim anotador del matx. L'alta efectivitat dels homes de Porfirio Fisac en els tirs lliures no donava treva als d'Edu Torres fins que, gràcies a un triple de Marcus Vinicius, van poder avançar-se després de bastants minuts. (47-49) Quedaven molt pocs segons per arribar al descans però no es va poder conservar aquesta mínima renda a causa d'una postrera cistella de Battle, desaparegut fins aleshores.

El tercer quart començava amb equilibri total però un letal DeVries s'encarregava de trencar aquesta igualtat amb cinc punts consecutius que aportaven un petit avantatge (49-54) que s'incrementaria una mica més després d'un triple frontal de Roger Fornas. L'aparició en atac de Gimel Lewis, col.losal en defensa durant tot el duel, servia per obrir escletxes e inquietar la banqueta local. El conjunt morat no trobava l'encert que havia tingut en la primera meitat i es perdia enmig de possesions llargues que sempre finalitzaven amb tirs forçats. En canvi, DeVries continuava tenint el canell calent i afusellava el cèrcol rival anotant el seu sisè triple que significava una renda superior als deu punts. Els de Fisac, ferits en l'orgull, van intentar reaccionar i gràcies a l'aportació del seu jugador estrella, Robert Battle, van anar escurçant les diferències. Un triple de Dumas va establir un preocupant 60-65 que va precedir un conjunt d'errades mutues encara que el primer triple d'Alberto Miguel va retornar la tranquil.litat a la banqueta blava. A continuació, un efectiu Flis també aconseguí la primera cistella de tres punts i el desavantatge del Valladolid tornà a superar la desena. Els minuts passaven i el tercer parcial arribà a la seva fi amb un resultat (62-73) esperançador pel Plus Pujol Lleida i nefast pels castellans que havien disputat un tercer quart per oblidar. A l'inici dels deu minuts definitius, la situació no va variar i els val.lisoletans van cometre gran quantitat d'errades que van comportar que, en lloc de minimitzar-se, la derrota encara s'ampliés més a favor del conjunt català. Un triple de Salva Arco, l'únic especialista en aquesta faceta que encara no n'havia transformat cap, augmentava a catorze la renda i DeVries i Hettsheimeir s'encarregaven d'ampliar-la a setze. Llavors, el Plus Pujol tocaria sostre i entraria en una dinàmica excessivament conservadora que no l'afavoriria gens. Els deixebles de Porfirio Fisac, ben dirigits per Xavi Puyada, començaven a tutejar el Plus Pujol i l'electrònic reflectia un triomf lleidatà cada cop més ajustat. El parcial favorable als jugadors del Pisuerga va ser molt contundent (17-3) i, durant quatre minuts, els visitants només van ser capaços de sumar tres punts (firmats per Miguel). Després de dos tirs lliures aprofitats per una “bèstia” sota els taulers com Battle, el marcador va reflectir un inquietant 79-85. El Lleida s'havia relaxat i ara es veia entre l'espasa i la paret; les ànimes blaves estaven plenes de nervis, molts nervis... i després d'un parell de cistelles de Chris Hernández i Puyada, la situació es va tornar insostenible ja que el marcador era de 83-85 i els locals disposaven dels ànims d'una afició entregada i d'uns col.legiats bastant casolans. Mendiburu va reclamar la pilota i va assumir la responsabilitat de forçar faltes personals. Però només va poder anotar 2 dels 4 tirs lliures que va intentar i s'arribà als darrers trenta segons amb un emocionant 84-87. Una dubtosa falta en atac xiulada a Mendiburu va propiciar que els de casa disposessin d'una jugada per forçar la pròrroga. Afortunadament pels de Ponent, Dumas no va gestionar correctament aquest decisiu atac i Alberto Miguel recuperà una pilota d'or. Lewis visitava la línia de personal i tothom sap que no és un jugador fiable en aquest apartat del joc. No obstant, va silenciar les grades del Pabellón Pisuerga anotant els dos tirs de la sèrie. En qualsevol cas, el Valladolid és un club especialista en remuntades i Van Lacke ho va certificar encistellant un desesperat triple a dos segons de la botzina. DeVries, autor de 25 punts, va errar el primer tir lliure que intentà i totes les pors van sobrevolar per la ment dels jugadors d'Edu Torres. El segon intent de tir lliure sí que va entrar i Van Lacke no fou capaç de realitzar el miracle sobre la botzina. Finalment, victòria visitant patida però molt justa (87-90) que provoca que ambdos equips es trobin a la zona mitja de la classificació amb un balanç de 3-3.

C.B. VALLADOLID: Van Lacke (9), De la Fuente (4), Hernández (6), Puyada (15), Martínez (0), Pavlidis (6), Ruikis (9), Battle (15), Baldo (12) i Dumas (11).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (25), Mendiburu (15), Hettsheimeir (8), Miguel (6), Fornas (8), Flis (8), Toledo (3), Arco (5), Lewis (12) i Colom (0).


Parcials: 25-25, 24-24, 13-24, 25-17.


Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

domingo, 19 de octubre de 2008

PLUS PUJOL - TENERIFE RURAL


El Plus Pujol Lleida no va ser capaç de jugar al nivell del Tenerife Rural, un dels equips més potents de la lliga, i va encaixar la tercera derrota consecutiva. Els blaus sempre van anar a remolc i els canaris, liderats per Antwain Barbour, no es van deixar sorprendre. La nefasta actuació dels col.legiats va perjudicar clarament l'equip de Lleida que va acusar el baix nivell físic d'alguns jugadors. El resultat final, 82-93, expulsa el Plus Pujol de la zona de play-off.

El matx va començar malament pels deixebles d'Edu Torres que van sortir a la pista adormits. El Tenerife ho va aprofitar per situar el 0-7 a l'electrònic i minvar la moral d'un equip molt jove que es presentava al pavelló Barris Nord després de dues derrotes. Les imprecisions constants i l'abús del llençament de tres punts eren factors que perjudicaven al conjunt local que veia com l'avantatge del contrari ja era de nou punts després d'un triple d'Antelo. Alberto Miguel aconseguia posteriorment el primer triple del seu equip i semblava que es començava a controlar la situació. Gimel Lewis, ex-jugador del Tenerife, volia realitzar un bon partit contra els seus antics companys i mostrava als espectadors les seves qualitats: intimidació i rebot. No obstant, els de Rafa Sanz no baixaven el pistó i, gràcies a un triple d'Edu Sánchez, recuperaven rendes de deu punts. Llavors, els visitants augmentaven el nivell en defensa i desarmaven completament el joc del Lleida. D'altra banda, el seu encert triplista era espectacul.lar i no hi havia manera d'aturar els canells de Fráncis Sánchez i Barbour. Amb aquest panorama, l'únic que podien desitjar els catalans era que s'acabés el primer quart. El marcador ja començava a ser insalvable. (12-28) A l'inici del segon assalt, Mendiburu va revolucionar el joc dels seus companys ja que va saber llegir millor el partit que un perdut Quino Colom. Un triple i una gran assistència a Lewis del base badaloní van minimitzar la derrota obligant als tinerfenys a aturar el cronòmetre per demanar un temps mort. Llavors, l'aparició de Christian Maraker va fer molt mal malgrat que Troy DeVries va anotar el seu primer triple de la nit. El jugador suec, que va militar al Plus Pujol la temporada anterior, feia gala del seu efectiu llençament davant la seva antiga afició. Un triple de Sánchez amb una dubtosa falta personal inclosa enfonsava l'equip del Segrià que veia com el rival ja havia aconseguit 17 punts més. Un inspirat Mendiburu assumia responsabilitat en els tirs de tres punts i anotant-los es reafirmava com el jugador més determinant dels lleidatans. Un altre triple, en aquesta ocasió de Miguel, combinat amb un parell d'errors clamorosos de Fráncis Sánchez reanimaven als afeccionats locals que veien factible la remuntada. Però el Plus Pujol no havia de lluitar contra cinc sinò contra set ja que els dos col.legiats van voler convertir-se en els protagonistes de l'encontre evitant que els locals tinguessin opcions de sumar el tercer triomf de la temporada. Un tap legal de Lewis que no va ser assenyalat com a tal, un rigurós 2+1, un evident camp enrera amb passos de sortida inclosos... van ser algunes de les principals jugades desconcertants que van perjudicar el Lleida ja que totes van acabar amb punts de l'estrella visitant, Barbour. El públic, molt enfurismat, va dedicar una sonora xiulada als arbitres que va anar acompanyada per una mocadorada que evidenciava el descontentament de la massa social del Lleida Bàsquet. No obstant, la tendència arbitral no va canviar encara que el resultat s'equilibrà una mica després de les penetracions de Colom. El Tenerife guanyava de tretze punts al descans (42-55) i cal reconéixer que el seu joc havia estat molt superior al d'un oponent molt desencertat en els tirs lliures.

Els locals iniciaven el tercer quart amb una mica més de ganes i es col.locaven a deu punts dels insulars mitjançant un triple de DeVries. Per la seva part, els de Rafa Sanz tampoc s'arronsaven i el pivot americà Hamilton aconseguia punts interiors que el reivindicaven com un dels extracomunitaris més determinants de la competició. Amb el pas dels minuts, les diferències entre ambdos contrincants no minvaven i la desesperació començava a apoderar-se de jugadors com Salva Arco que es perdien enmig de la precipitació i erraven tirs fàcils. Els blaus volien retallar el botí tinerfeny per la vía ràpida i, enlloc d'aconseguir-ho, el que succeïa era que tornava a augmentar després de tres punts d'un treballador Julio González. En ple desconcert lleidatà, el Tenerife celebrava un nou màxim avantatge de vint punts (50-70) que ja no donava opcions a la sorpresa. El rus Dmitry Flis que reapareixia després d'estar dues setmanes lesionat protagonitzava la jugada absurda de la setmana errant un contraatac en que encarava sol l'anella rival. Flis és un dels jugadors dels quals s'espera unes prestacions molt més altes de les que està oferint juntament amb Rafa Hettsheimeir que ha tornat de l'estiu amb excés de pes. El propi jugador brasiler, desaparegut fins al moment, va firmar la darrera cistella del tercer període. (57-73) Els darrers deu minuts van estar marcats pels intents de remuntada infructuosos del Lleida Bàsquet i pel domini de la situació d'un Tenerife que va tornar a demostrar que el seu únic objectiu és l'ascens. Un parcial de 5-0 firmat per Alberto Miguel situava els seus a tretze punts i permetia somniar amb la remuntada. Quan semblava que encara hi havia temps per aconseguir el miracle, els punts de Maraker van ser decisius per tombar el seu ex-equip. Tres tirs lliures transformats per Alberto Miguel (un fet gairebé insòlit tenint en compte el baix percentatge del Plus Pujol en els tirs d'un punt) i un parell de triples d'un endollat DeVries van reduïr a deu el desavantatge. Encara restaven més de dos minuts de joc i DeVries es disposava a anotar el seu sisè triple quan van tornar a aparéixer els encarregats de trencar el partit a la primera meitat: els àrbitres Asier Quintas i David Planells. Van assenyalar-li passos a l'escorta nord-americà i l'emoció s'esfumà. Els tirs lliures finals del millor jugador de la nit, Barbour, van tancar el matx amb el resultat de 82-93 que consolida els canaris a la part alta de la classificació. D'altra banda, el Plus Pujol Lleida es veu obligat a intentar redreçar el rumb a la difícil pista del Valladolid.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (17), Mendiburu (11), Hettsheimeir (7), Miguel (15), Fornas (7), Flis (2), Toledo (7), Arco (0), Lewis (7) i Colom (9).

TENERIFE RURAL: González (5), Sánchez (5), Wachsmann (7), Barbour (24), Sánchez (9), Boccia (6), Maraker (13), Antelo (12), Rodríguez (0) i Hamilton (12).


Parcials: 12-28, 30-27, 15-18, 25-20.


Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

domingo, 12 de octubre de 2008

MELILLA - PLUS PUJOL


El Plus Pujol Lleida no ha pogut superar al Melilla Baloncesto i ha encaixat la segona derrota de la temporada (89-76). Els nord-africans han liderat l'electrònic durant molts minuts però els nois d'Edu Torres, liderats per un eficaç Alberto Miguel, han capgirat el resultat al tercer assalt. No obstant, un dubtós tap il.legal de Lewis ha estat protestat pel tècnic visitant i pel propi jugador trinitenc i els col.legiats han assenyalat dues tècniques que han decantat la balança a favor del conjunt local. Cal dir que la diferència final de tretze punts no reflecteix la igualtat que s'ha viscut durant tot el matx encara que els de Ponent han tingut un escull insuperable en els tirs lliures.

El partit començava amb un ritme alt i, ben aviat, Salva Arco inaugurava el marcador amb un triple. Llavors, el Melilla es posava les piles i gràcies a la direcció de Ciorciari i als punts de Victor aconseguia un parcial de 11-2 que ocasionava els primers problemes al Lleida Bàsquet. Després d'un minut de temps mort, els foranis intentaven canviar la dinàmica i ho aconseguien mitjançant un Gimel Lewis que es mostrava intimidatori en defensa i potent en atac. No obstant, la diferència no minvava ja que els homes de Paco Olmos continuaven exhibint uns percentatges molt bons en el tir de tres punts. Hector García demostrava que té un canell molt fi i elevava l'avantatge dels seus fins a la desena de punts. Una cistella de Salva Arco tancava el primer assalt amb el resultat de 23-15. El segon s'iniciava amb dos triples, un per cada equip. Quino Colom intentava repartir assistències als seus companys però la forta defensa del Melilla Baloncesto no deixava espais i, sovint, s'havien d'executar tirs forçats al final de la possesió. Cuthbert Victor continuava fent molt mal al joc interior lleidatà que acusava l'absència de Dmitry Flis, lesionat, en les rotacions. El joc exterior visitant, teòricament superior, tampoc mostrava l'encert habitual i patia molt en defensa ja que jugadors nacionals com García o Ruiz es mostraven molt inspirats. El Plus Pujol necessitava un jugador desequilibrant que assumís responsabilitats i el va trobar en Alberto Miguel. L'escorta càntabre va escalfar el canell anotant un triple que baixava el desavantatge dels deu punts i ja no va fallar cap tir de tres punts en el que restava de matx. El de Laredo, molt actiu, va anotar dos triples més abans del descans que van oxigenar el conjunt d'Edu Torres. Els onze punts de Miguel, tots al segon quart, i l'aportació de Lewis eren el més destacat de l'equip que anava perdent al descans. Per la seva part, els nord-africans destacaven per ser un bloc molt polivalent liderat per un base molt generós assistint, l'argentí Ciorciari. La derrota del Plus Pujol a l'equador de l'encontre, 44-38, era bastant estreta i els espectadors eren conscients de que la remuntada era factible.

Al començament del tercer període es va poder veure la millor versió del Lleida. La lluita i l'entrega, el coratge, un encert devastador desde la llarga distància... totes aquelles qualitats a les que ens té acostumats el conjunt dirigit per Edu Torres van aparéixer. Només va faltar anotar els tirs lliures, la creu del Plus Pujol durant tot el partit. Un 2+1 de Colom i un triple de Miguel van servir per firmar un parcial inicial de 0-6 que registrava l'empat al marcador. Després d'una cistella local, el primer i únic triple de Troy DeVries capgirava el resultat fent esclatar d'alegria la banqueta visitant. El Melilla no volia ser menys i, per desgràcia dels blaus, (en aquesta ocasió van vestir de blanc) mantenia un alt ritme anotador. De totes maneres, l'encert exterior no s'esfumava i dos triples més (el cinqué d'Alberto Miguel i el primer de Quino Colom) preocupaven al tècnic Paco Olmos que observava que les coses no rutllaven com ell havia previst. Però el Melilla Baloncesto es trobaria amb una ajuda inesperada que no era altra que el cèrcol de la cistella on llençava el Plus Pujol els seus tirs lliures. No hi hagué manera d'anotar els dos llençaments de cada tanda i tots els jugadors que van anar a la línia van experimentar l'amarga sensació d'errar un tir franc. El cas més desesperant va ser el de Marcus Vinícius que només va ser capaç d'encistellar-ne un després de disposar de sis oportunitats. Malgrat això, aquest període es va tancar amb igualtat màxima (62-62) després de dos punts de Hettsheimeir. El Plus Pujol Lleida va tornar-se a avançar en el primer minut del darrer quart mitjançant un triple de Mendiburu, l'últim que van encistellar en aquest matx. L'avantatge no es podia conservar ja que, mentres els pivots locals Waleskowski i Victor ensenyaven el seu talent, els del Segrià continuaven protagonitzant una actuació per oblidar en els tirs d'un punt. No obstant, quedaven quatre minuts per disputar-se i el triomf encara estava obert. (75-71) Llavors, van aparéixer els col.legiats per ensorrar les aspiracions lleidatanes. (un fet que, malauradament, ja va sent habitual) Un tap de Lewis a Waleskowski va ser assenyalat com a il.legal quan s'apreciava clarament que la pilota encara no tenia una trajectòria descendent. Com és lògic, Edu Torres va protestar la jugada i va acabar enduent-se una tècnica. Per acabar de rematar la feina, els àrbitres van assenyalar una segona tècnica (aquest cop a Lewis) que va servir per situar els de casa nou punts per sobre del rival. Però això no s'acabaria aquí ja que, després del servei de banda causat per les tècniques, Hector García anotava un triple que deixava el partit vist per sentència. Ja no hi havia temps per capgirar la situació, el mal ja estava fet. Després de noves errades en els tirs lliures, (l'estadística final va ser un trist 6/19) el cronòmetre s'aturà en un injust 89-76 que significava la segona derrota del Lleida Bàsquet en aquesta lliga. D'altra banda, el Melilla va tornar a demostrar que és un dels clars candidats a ocupar els llocs més alts de la classificació.

MELILLA BALONCESTO: Fergerson (4), Huertas (3), Ruiz (7), Ciorciari (9), Santamaría (0), Torres (8), Waleskowski (14), Victor (22) i García (22).

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (12), Mendiburu (3), Hettsheimeir (7), Miguel (17), Fornas (0), Toledo (1), Arco (10), Lewis (13) i Colom (13).

Parcials: 23-15, 21-23, 18-24, 27-14.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

domingo, 5 de octubre de 2008

PLUS PUJOL - LUCENTUM ALICANTE

El Plus Pujol Lleida no ha pogut superar al Lucentum Alicante i ha encaixat la primera derrota de la temporada (78-81). Els deixebles d'Edu Torres no han jugat al seu millor nivell però han mantingut les opcions de victòria fins al darrer segon tot i enfrontar-se a un clar candidat a l'ascens. La manca d'encert local en el tercer quart, un arbitratge desconcertant i el domini sota els taulers d'Andriuskevicius han estat factors que han impedit la remuntada lleidatana.

Ambdos conjunts han iniciat el matx amb moltes ganes ja que es jugaven continuar invictes una jornada més. Els primers quatre punts han caigut del bàndol alacantí però, ben aviat, Fornas ha estrenat el caseller local amb un triple. Llavors, la situació s'ha equilibrat i els dos rivals han intentat imposar el seu ritme. El Lleida intentava córrer i jugar amb velocitat gràcies a les genialitats de Quino Colom mentres l'Alicante buscava frenar el joc blau mitjançant una dura defensa i uns atacs al límit de la possesió. L'encert de Troy DeVries en el tir exterior provocaria la primera escapada del Plus Pujol. No obstant, els visitants salvarien la situació amb una recuperació de pilota que acabava amb dos punts de Hill que tancaven el primer assalt amb el resultat de 24-20. L'arrencada del segon període era òptima pels locals ja que incrementarien el seu avantatge fins a una màxima diferència de nou punts (29-20) després d'un triple de Salva Arco. Llavors, els d'Óscar Quintana van començar a encistellar desde la llarga distància i, amb un parcial de 0-8, van esborrar la renda local. A partir d'aquest moment, el matx va entrar en una dinàmica de desencert que beneficiava als foranis. Els errors i les imprecisions s'alternaven i només Marcus Vinicius podria anotar pel Lleida en uns tres minuts fatídics del període que servirien per dilapidar el poc avantatge que encara conservaven. L'encert d'Urtasun i Jorge García era clau pel Lucentum que aconseguia arribar al descans guanyant. (37-38)

Després del descans, els afeccionats del Barris Nord van poder veure la pitjor versió dels seus ídols. Tot i que van aconseguir el lideratge de l'electrònic en els primers instants, l'Alicante va mostrar la seva veteranía sabent aprofitar els punts més dèbils del rival. El Plus Pujol Lleida va afluixar en defensa i va perdre excessives pilotes en atac ja que Quino Colom arriscà massa intentant assistències impossibles. Fruït d'això, la diferència alacantina es va anar incrementant sense que els locals poguessin fer res per impedir-ho. Andriuskevicius era l'amo dels taulers i anotava punts i més punts fàcils superant sempre la defensa dels nois d'Edu Torres. Ni Lewis ni Hettsheimeir podien aturar el potencial de l'altíssim jugador lituà i, al final del tercer quart, la derrota semblava inevitable ja que al desavantatge de dotze punts (50-62) s'hi havia d'afegir el desencert en el tir de jugadors clau com Alberto Miguel. No obstant, l'equip lleidatà es caracteritza per lluitar sempre fins al final i el partit d'aquesta jornada no va ser una excepció. Els blaus van començar el darrer parcial amb il.lusió i gràcies als nombrosos rebots ofensius capturats per Gimel Lewis van aconseguir segones opcions que van acabar aprofitant. Els visitants ja no anotaven amb tanta facilitat i el marcador va anar equilibrant-se poc a poc. El lideratge de Quino Colom va ser determinant i les seves penetracions van fer molt mal a la defensa del conjunt blanc. No obstant, algunes decisions arbitrals nefastes durant tota la segona meitat van impedir la remuntada dels del Segrià i van portar la indignació a les grades. El lluminós s'ajustà fins als quatre punts de marge entre els dos contrincants però un triple de García posterior a una falta en atac sobre Fornas no xiulada va tornar a complicar molt la situació. El tercer triple de DeVries va retornar esperançes però les errades en els tirs lliures i la dubtosa actuació dels col.legiats no van permetre la remuntada. En qualsevol cas, l'emoció no va minvar ja que s'entrà al darrer minut de joc amb només quatre punts en contra. Llavors, ni Salva Arco ni Quino Colom van superar la pressió i van acabar perdent l'esfèrica i provocant faltes a la desesperada per aturar el cronòmetre. Per sort, els percentatges dels deixebles d'Óscar Quintana no van ser els més adequats i això va possibilitar que el marcador reflectís un 75-80 a deu segons del so de la botzina. Un triple de Quino Colom, que acabà com a màxim anotador, afegia tensió als tirs lliures següents d'Urtasun ja que encara quedaven dos segons i en bàsquet tot és possible. El jugador navarrés del Lucentum errava el segon tir lliure i Lewis capturava el rebot enmig del nerviosisme de les 2500 ànimes que habitaven el Barris Nord. Alberto Miguel llençava un triple desesperat que buscava la pròrroga però la pilota no va arribar al cèrcol i la derrota quedà confirmada. (78-81) Ara, els blaus hauran d'oblidar la derrota i pensar en el díficil desplaçament a Melilla mentres que els alacantins podran gaudir del liderat en solitari.

PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (13), Mendiburu (4), Hettsheimeir (12), Miguel (3), Fornas (11), Toledo (2), Arco (9), Lewis (6) i Colom (18).

LUCENTUM ALICANTE: Hernández (10), Cazorla (0), Rejón (2), Llompart (5), Urtasun (17), Andriuskevicius (16), García (12), Hill (6), Weigand (0) i Coppenrath (13).

Parcials: 24-20, 13-18, 13-24, 28-19.

Crònica feta per: Marc Retamero Castelló

UNA PÀGINA DE www.lleidabasquet.blogspot.com

UNA PÀGINA DE www.lleidabasquet.blogspot.com
www.lleidabasquet.blogspot.com i www.croniqueslleidabasquet.blogspot.com