El partit no ha començat malament pels interessos d'Edu Torres i el Plus Pujol no ha trigat gaire en obtenir els primers avantatges. Després del rídicul viscut a Illescas, els jugadors locals volien esborrar la mala experiència amb una victòria convincent. Aquests dos equips s'havien caracteritzat durant el campionat per ser excel.lents triplistes però, en aquesta ocasió, no van acabar de demostrar-ho. Ambdos equips van obstinar-se en intentar anotar desde el perímetre i la tàctica no els hi va sortir gaire bé. El matx va entrar en una fase d'intercanvi d'errades malgrat que l'aportació de Hettsheimeir sota els taulers, amb vuit punts en aquest primer quart, va ser determinant per mantenir a ratxa un Axarquía que trobava a faltar l'encert habitual de Paulao Prestes. Una magnífica esmaixada d'en Marcus va tancar el període amb un esperançador 21-13. El Plus Pujol va continuar amb la mateixa mentalitat malgrat la poca brillantor de l'encontre. Els malaguenys no es mostraven gens inspirats però gràcies a una acceptable defensa es mantenien vius. No obstant, els casolans van tenir opció de trencar el partit mitjançant nombrosos contratacs. No va ser possible ja que els blaus van voler adornar-se en excès i alguns jugadors, com el base Mendiburu, van perdre massa pilotes desaprofitant així jugades claríssimes. Fins i tot, van deixar escapar una situació de 2 contra 0 en que Lewis va esmaixar la pilota després de cometre uns passos que assenyalaren els àrbitres. Els triples no volien entrar i els afeccionats no gaudien de l'espectacle habitual. No obstant, podien celebrar el triomf momentani del seu equip, que encadenava una bona ratxa al tram final del segon període. Així, ambdos conjunts s'encaminaven als vestidors amb un resultat (40-30) que reflexava clarament la diferència de nivell que hi ha entre els dos rivals.
A la represa, els deixebles d'Edu Torres van mostrar la seva millor cara i els nois de Paco Aurioles es van veure superats. L'avantatge de deu punts es va estabilitzar i, fins i tot, va incrementar-se en alguns instants gràcies a l'aportació dels alers Arco i Vinícius. Només Faverani i alguna jugada esporàdica de López permetien als andalusos somniar en una remuntada poc factible. L'aportació de Hettsheimeir, el jugador blau més concentrat, resultava vital per a que el lluminós registrés un resultat que presagiava la setena victòria dels de Ponent. Les nombroses pèrdues de pilota evitaven una renda encara més amplia però Dmitry Flis, sobre la botzina del tercer quart, anotava un triple que establia el 53-42 enmig de l'alegria dels assistents al pavelló Barris Nord. El ritme anotador era baix però, a diferència d'altres dies, la defensa estava salvant les aspiracions locals. El marge entre un equip i un altre oscil.lava entre els deu i els quinze punts, un fet que va provocar que el Lleida cometés el greu error de relaxar-se i deixar jugar cómodament al seu oponent. El suec Skoldebrand va assumir responsabilitats en el bàndol forani i, a cop de triples, va escurçar la diferència. Gràcies a l'aler-pivot, ben secundat pels brasilers Prestes i Faverani, l'Axarquía va situar el 69-59 a l'electrònic. El que semblava que era un simple maquillatge de la derrota va convertir-se en un profund malson pels blaus. Només restaven tres minuts de joc però Skoldebrand va continuar la seva exhibició triplista. L'encert que li havia mancat al Clínicas Rincón durant tot el matx, apareixia llavors. Incomprensiblement, l'esfèrica va començar a cremar de manera alarmant i el Plus Pujol Lleida no aconseguí traspassar l'anella en cap ocasió més. Uns desencertadíssims DeVries i Miguel no trobaven la fórmula per encistellar els seus tirs que sempre eren molt forçats ja que havien de ser al límit de la possesió per culpa de Colom, entossudit a apurar al màxim les jugades per tal de prendre temps al rival que buscava el miracle. Parcial de 0-7, un minut per jugar-se i un Barris Nord que no s'acabava de creure el que estava veient. La defensa va desaparéixer i les cames dels jugadors lleidatans tremolaven de pànic, incapaces d'impedir que Rai López encistellés a plaer una penetració. Perduts per la pista, els deixebles d'Edu Torres van regalar una nova possesió al rival quan tan sols faltava mig minut per escoltar la botzina final. (69-68) Els andalusos van errar el seu tir però es van trobar un equip completament bloquejat que, amb total parsimònia, va deixar escapar el rebot defensiu. Williams es jugà un triple que foradà la xarxa amb netedat provocant el silenci al feu ilerdenc. Edu Torres demanà un temps mort amb la missió de reconduïr la situació en els darrers quinze segons. Però el mal ja estava fet. A més, Quino Colom no executà cap jugada preparada sinò que va intentar ser l'heroi amb un triple forçat que va escupir l'anella. Amb el temps complert, dos tirs lliures de Prestes van establir el definitiu 69-73 enmig d'un ambient que no es creia el que estava presenciant. Un parcial final de 0-14 fa molt mal i els seguidors del Lleida Bàsquet van expressar el seu enuig amb una xiulada envers els seus ídols, un fet gens habitual i que pot comportar conseqüencies negatives en un futur. En qualsevol cas, va ser totalment merescuda ja que un equip aspirant a posicionar-se entre els millors no pot permetre's entrepussades d'aquest estil.
PLUS PUJOL LLEIDA: DeVries (2), Mendiburu (4), Hettsheimeir (20), Miguel (3), Fornas (6), Flis (7), Toledo (8), Arco (10), Lewis (5) i Colom (4).
CLÍNICAS RINCÓN AXARQUÍA: Williams (7), Fuentes (0), López (7), Chylinski (0), Cobos (0), Navajas (0), Faverani (21), Prestes (15), Movilla (5) i Skoldebrand (18).
Parcials: 21-13, 19-17, 13-12, 16-31.
Crònica feta per: Marc Retamero Castelló
No hay comentarios:
Publicar un comentario